Aquest article examina el funcionament de la justícia davant dels actes de pirateria a la Corona d’Aragó baixmedieval. Se centra en l’estudi d’un cas emblemàtic com el del patró mallorquí Ponç Descatllar. A través dels seus temptatius d’escapar de la justícia després de ser acusat d’actuar amb la seva galera contra els súbdits del rei, el seu cas es converteix en representatiu tant dels delictes que podien ser imputats a les persones acusades de cometre atacs il·legítims a les mars, com del recorregut jurisdiccional que podien arribar a tenir aquestes causes. L’article analitza quines corts medievals (reials, eclesiàstiques, marítimes i mercantils) podien arribar a jutjar les persones categoritzades de manera informal com a pirates, així com intervenir en diversos aspectes derivats dels seus actes, com la reparació dels mals o el retorn de béns a les víctimes. Demostra com, davant la inexistència d’un delicte específic de pirateria en època medieval, la delinqüència marítima s’encaixava en altres tipus de crims, com la traïció o la lesa majestat. Igualment, per mitjà dels contactes de l’acusat i dels esforços dels consellers barcelonesos per inculpar-lo, es posen de manifest els variats i contraposats interessos de determinats poders jurisdiccionals, actuant tant a favor com en contra de Ponç, sota la influència dels quals actuava la justícia. El cas esdevé, a la vegada, un reflex de les de cada vegada més evidents diferències entre els dirigents municipals barcelonesos y el monarca, y una manifestació de la intervenció del govern urbà en el procés de criminalització de la pirateria.

This article investigates the specific conditions that made Majorca one of the strategic places for the development of captive redemption processes in the late Middle Ages. Through the study of the tax levied on the departure of Muslims from de Kingdom of Majorca, the eixides de sarraïns, a privileged way of access to the rescue of Muslims is revealed in which the Majorcan Jewish convert merchants played a relevant role. Likewise, the same source allows to trace direct connection routes between the greater Balearic Island and the Hafsid sultanate of Tunisia, considered secondary until now with respect to the routes directed to other areas of the Maghreb. El presente artículo indaga en las específicas condiciones que hicieron de Mallorca un lugar estratégico para el desarrollo de procesos de redención de cautivos en la Baja Edad Media. A través del estudio de los impuestos de salida de musulmanes del reino de Mallorca, las eixides de sarraïns, se desvela una vía privilegiada de acceso al rescate de musulmanes en la que los mercaderes mallorquines judeoconversos jugaron un papel relevante. Asimismo, la misma fuente permite trazar rutas de conexión directa entre la isla balear mayor y el sultanato hafsí de Túnez, consideradas hasta el momento secundarias respecto a las dirigidas a otros puntos del Magreb.

El presente artículo indaga en uno de los aspectos más desconocidos de las compraventas de esclavos: la existencia de un porcentaje de operaciones fallidas, en las que las deudas de sus propietarios implicaron el embargo de bienes o incluso de los mismos esclavos, concebidos como garantías de pago. La isla de Mallorca se presenta aquí como uno de los lugares más apropiados para centrar este estudio, dada la reconocida importante presencia de esclavos en época bajomedieval y la pervivencia de fuentes de carácter judicial que permiten reseguir las órdenes de embargo. Estas informaciones, presentes entre la correspondencia del gobernador del reino, corroboran la existencia de unas operaciones que hasta el momento podían ser solo intuidas, puesto que no aparecían de forma explícita en la documentación notarial, la más usada para el estudio de las transacciones de esclavos.

Nova coordinació de les Jornades d'Estudis Locals de les Illes Balears NOTÍCIESDurant el curs 2016-17 es va encetar una nova etapa de cooperació del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la UIB en les jornades d'estudis locals celebrades arreu de les Illes Balears. El Departament percebia des de feia alguns anys el creixent fervor de les jornades d'estudis promogudes des dels municipis i les localitats de l'illa de Mallorca. L'incentiu s'unia a l'impuls d'altres iniciatives: jornades, seminaris, con-gressos…, dedicats a l'estudi de diverses temàtiques que, tot i no ser exclusivament locals, estaven fortament lligades a la cultura, al paisatge o al patrimoni de les Illes i, per tant, mereixien ser tingudes en compte, juntament amb els estudis locals organitzats en el si dels diversos municipis. És el cas, per exemple, de les Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, que tingueren lloc a Eivissa el novembre de 2017 i es repetiren a Formentera durant la tardor de 2018; del Congrés Internacional de Molinologia, que celebrà l'onzena sessió a Mallorca; o del XVI Congrés Internacional sobre la Pedra en Sec, que el mateix 2018 es dugué a terme a Menorca.L'estímul de les jornades d'estudis locals -visible sobretot a l'illa de Mallorca-i d'altres projectes d'estudi arreu de les Balears s'ha convertit els darrers anys en un motor generador i impulsor de la recerca a les Illes. Una recerca que abraça diversos àmbits del saber, des de les humanitats a les ciències naturals, des del patrimoni als estudis mediambientals, en un marc cronològic ampli i amb un únic comú denominador: l'espai en el qual tenen lloc, l'àmbit local. Tot al contrari de considerar aquests estudis tancats i esgotats en la seva reduïda circumscripció geogràfica, constitueixen una aportació i una contribució valuosa al coneixement del conjunt del territori de les Illes Balears. Les anàlisis d'àmbit local no deixen de ser recerques sobre Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera i, per tant, un tribut al coneixement dels fenòmens que s'esdevenen en un espai concret, però amb cabuda en medis més amplis.Per tal que l'adjectiu «local» que les defineix, més enllà de referenciar una limitació geogràfica, no es converteixi en determinant d'una suposada escassesa de rigor científic i d'un caràcter anecdòtic i erudit, d'acord amb la connotació negativa de vegades atribuïda a aquests estudis, és d'una importància cabdal que les jornades es dotin d'un comitè científic rigorós i plural, que sigui garant de la qualitat de les aportacions. D'aquí l'especial interès del Departament a contribuir especialment a potenciar aquest aspecte, característic d'un compromís compartit per la Universitat i els organitzadors de les diverses jornades.Per altra banda, és destacable l'atractiu i la rebuda social que tenen aquests estudis dins l'àmbit local. Es conformen com a espai dialèctic entre la comunitat científica i el conjunt de la societat, i exerceixen de pont entre el saber i la comunitat. Per als investigadors locals, també representen...