No abstract

Les zones d'habitatges informals existeixen en la majoria de les ciutats del món, tant als països avançats com en els que estan en vies de desenvolupament. Malgrat els esforços dels països per eliminar-les, aquest model continua existint. Els espais urbans d'aquestes zones són espais socials amb una mescla de cultures i valors i tenen moltes possibilitats de millora. El place-making és un moviment silenciós que reinterpreta els espais públics com el cor de la societat. Utilitzar el space-making en els espais urbans de les zones d'habitatges informals pot reportar molts beneficis en molts aspectes socials, econòmics o mediambientals que contribueixen a millorar i desenvolupar aquestes zones. La recerca pretén estudiar la relació entre els criteris de creació d'espais i les característiques dels habitants de les zones d'habitatges informals per a confirmar la importància d'utilitzar l'enfocament de creació d'espais en el desenvolupament dels espais urbans d'aquestes zones i fer-los més eficients. Es va realitzar un qüestionari als habitants d'una de les zones informals de la ciutat de Tanta, Egipte -als afores de la ciutat-, i es va analitzar estadísticament mitjançant SPSS. L'estudi analític mostra una certa relació entre els criteris de creació de llocs i les característiques dels habitants de les zones d'habitatges informals. Així doncs, la recerca suggereix utilitzar l'enfocament place-making en les zones d'habitatges informals com a punt d'entrada per al desenvolupament i la creació de bons llocs que millorin l'entorn urbà en aquestes zones. Informal housing areas exist in most cities of the world, in both advanced and developing countries. Despite the efforts of countries to eliminate them, this pattern still exists. The urban spaces in these areas are social spaces with a mix of cultures and values and have many possibilities for improvement. Place-making is a quiet movement that reinterprets public spaces as the heart of society. Using space-making in urban spaces in informal housing areas can realize many benefits in many social, economic, or environmental aspects that contribute to improving and developing those areas. The research aims to study the relationship between place-making criteria and the inhabitants' characteristics of informal housing areas to confirm the importance of using the place-making approach in developing urban spaces in those areas and making them more efficient. A questionnaire was conducted on inhabitants of one of the informal areas in Tanta city, Egypt -on the outskirts of the city- and analysed statistically by SPSS. The analytical study shows a certain relation between place-making criteria and the inhabitants' characteristics of informal housing areas. So, the research suggests using the place-making approach in informal housing areas as an entry point for development and creating good places that improve the urban environment in such areas. Las zonas de viviendas informales existen en la mayoría de las ciudades del mundo, tanto en los países avanzados como en los que están en vías de desarrollo. A pesar de los esfuerzos de los países por eliminarlas, este modelo sigue existiendo. Los espacios urbanos de estas zonas son espacios sociales con una mezcla de culturas y valores y tienen muchas posibilidades de mejora. El place-making es un movimiento silencioso que reinterpreta los espacios públicos como el corazón de la sociedad. Utilizar el space-making en los espacios urbanos de las zonas de viviendas informales puede reportar muchos beneficios en muchos aspectos sociales, económicos o medioambientales que contribuyen a mejorar y desarrollar esas zonas. La investigación pretende estudiar la relación entre los criterios de creación de espacios y las características de los habitantes de las zonas de viviendas informales para confirmar la importancia de utilizar el enfoque de creación de espacios en el desarrollo de los espacios urbanos de esas zonas y hacerlos más eficientes. Se realizó un cuestionario a los habitantes de una de las zonas informales de la ciudad de Tanta, Egipto -en las afueras de la ciudad-, y se analizó estadísticamente mediante SPSS. El estudio analítico muestra cierta relación entre los criterios de creación de lugares y las características de los habitantes de las zonas de viviendas informales. Así pues, la investigación sugiere utilizar el enfoque place-making en las zonas de viviendas informales como punto de entrada para el desarrollo y la creación de buenos lugares que mejoren el entorno urbano en dichas zonas.