Texto resumen.

No abstract

<p>En la frontera México-Estados Unidos se han llevado a cabo varias iniciativas transfronterizas de planificación territorial, mayoritariamente entre las conurbaciones transfronterizas. La planificación transfronteriza se ha abordado desde la perspectiva de la construcción institucional; complementaria a ésta, se analizan los imaginarios espaciales en los que se apoya y, a la vez, reproduce. En la región formada por Matamoros, Tamaulipas y Brownsville, Texas, se ha contabilizado un total de seis iniciativas, en las que simultáneamente se da la desactivación de la frontera y la reproducción de la diferenciación territorial. Ello se refleja en la construcción de una unidad transfronteriza, la segregación de los usos del suelo siguiendo la división fronteriza, en el predominio del desarrollo económico y las infraestructuras de transporte transfronterizas y las relaciones desiguales entre uno y otro lado de la frontera.</p>

Recepción: noviembre de 2012Aceptación: enero de 2013 ResumenLas fronteras delimitan sistemas político-administrativos con normas y prácticas propias en diversas materias. En relación con la asistencia sanitaria transfronteriza, en el presente artículo, se muestra que, en algunos contextos, como el de un estado semifederal como el español, los problemas y las soluciones en las fronteras externas (entre estados) y las internas (entre comunidades autónomas) se asemejan. En primer lugar, se analiza la cooperación en las exteriores y, para ello, se repasa el marco normativo comunitario y español, para después abordar un estudio de caso, el de la Cerdaña (frontera entre España y Francia). A continuación, se vuelve la mirada a la cooperación horizontal de las comunidades autó-nomas, el Sistema Nacional de Salud y los fondos destinados a equilibrar el gasto entre las administraciones regionales. Dos estudios de caso (las relaciones, desde el punto de vista sanitario, entre Cataluña y Aragón, así como entre la Rioja y el País Vasco) ilustrarán las tensiones y las negociaciones entre gobiernos regionales, que llevaron a proponer una solución en el marco general del Estado. Palabras clave: fronteras externas; fronteras internas; sanidad; cooperación transfronteriza; península Ibérica. Resum. Fronteres dins el context espanyol. Barreres o ponts per a la cooperació sanitària?Les fronteres delimiten sistemes politicoadministratius amb normes i pràctiques pròpies en diverses matèries. En relació amb l'assistència sanitària transfronterera, en el present article, s'hi mostra que, en certs contextos, com ara el d'un estat semifederal com l'espanyol, els problemes i les solucions a les fronteres externes (entre estats) i les internes (entre comunitats autònomes) són semblants. En primer lloc, s'hi analitza la cooperació a les exteriors; després de repassar el marc normatiu comunitari i espanyol, s'hi aborda un estudi de cas, el de la Cerdanya (frontera entre Espanya i França). A continuació, s'hi analitza la cooperació horitzontal de les comunitats autònomes, el Sistema Nacional de Salut i els fons destinats a equilibrar la despesa entre les administracions regionals. Dos estudis de cas (les relacions, des del punt de vista sanitari, entre Catalunya i Aragó, així com entre la Rioja i el País Abstract. Borders in the Spanish context. Barriers or bridges for healthcare cooperation?Borders delimitate political-administrative systems that adopt different sets of rules and procedures dealing with different matters. Regarding cross-border health care, our analysis shows that in some contexts, as is the case in a semi-federal state as Spain, problems and solutions can be applied to external borders (between states) and also to internal borders (between autonomous regions). First, we treat cooperation at the external ones. Once described European and Spanish legal frameworks, a case study is analysed, that of Cerdanya (Spain-France border). Then, we turn our attention to horizontal cooperation between Spanish regions, the National Heal...

Resum. Joves professionals del sud d'Europa a Mèxic. Raons per migrar, inserció laboral i expectatives de futurArran de la crisi econòmica de 2008, la literatura acadèmica ha observat una mobilitat creixent de joves qualificats del sud d'Europa cap a països amb més oportunitats laborals. A partir d'una metodologia qualitativa, a l'article s'hi analitza la migració de joves universitaris (de menys de 30 anys) espanyols i italians a Mèxic. S'hi exposen, primer, els factors d'expulsió d'aquest grup dels seus països d'origen; segon, els motius per migrar a Mèxic (s'ha trobat que no sempre se n'hi van per raons laborals); tercer, la seva inserció laboral, on s'observen discursos contradictoris (valoració del fet de poder desenvolupar les seves professions, però, segons com, no gaudir de condicions laborals o salarials satisfactòries), i, per últim, les expectatives de futur, les narratives del qual també mostren una certa contradicció, és a dir, estan satisfets amb la feina que han obtingut a Mèxic, però desitgen tornar al seu país d'origen. Paraules clau: crisi econòmica; migració qualificada; migrants al medi; Mèxic; sud d'Europa Résumé. Jeunes professionnels de l'Europe du sud au Mexique : raisons pour migrer, incorporation au marché du travail et attentes pour l'avenirLa littérature a observé une migration croissante des jeunes qualifiés de l'Europe du sud, à cause de la crise économique de 2008, vers des pays présentant de plus nombreuses possibilités d'emploi. À partir d'une méthodologie qualitative, nous analysons la migration des jeunes universitaires (de moins de 30 ans) espagnols et italiens vers le Mexique. Nous exposons tout d'abord les facteurs d'expulsion de ce groupe de leur pays d'origine. Nous exposons ensuite les raisons pour migrer, soulignant que ces jeunes ne migrent pas toujours pour le travail. Le troisième aspect est l'incorporation au marché du travail, où l'on observe des discours contradictoires (les jeunes apprécient la chance de pouvoir se développer sur le plan professionnel, mais certains d'entre eux n'ont pas de conditions de travail ou de salaire satisfaisantes). Finalement, nous analysons les attentes face à l'avenir et leurs récits montrent aussi une certaine contradiction (satisfaction pour leur travail au Mexique mais désir de revenir aux pays d'origine).