Actividad metalingüística y aprendizaje de la gramática: hacia un modelo de enseñanza basado en la actividad reflexive

Abstract

obstáculos con que topa el aprendizaje de la gramática referidos 1)a las características del objeto del saber, 2) a los modos de razonamiento accesibles a los alumnos y 3) a la incidencia de las metodologías utilizadas habitualmente, lleva a plantear la necesidad de un modelo de enseñanza que tienda a superarlos. El modelo "Secuencias didácticas para aprender gramática" fundamentado en la actividad de los alumnos sobre los objetos lingüísticos y basado en la reflexión, en el razonamiento y en la necesaria interacción entre compañeros y con el adulto se presenta como un modelo hipotético de acción didáctica y como una macrounidad de investigación sobre la enseñanza gramatical. Palabras clave: Actividad metalingüística, enseñanza y aprendizaje de la gramática, secuencias didácticas para aprender gramática.

Representacions gramaticals i activitat metalingüística dels alumnes de secundària: la categoria verb

“…Aquests estudis constaten la necessitat d'un nou enfocament que elabori propostes alternatives per a l'ensenyament de la gramàtica a l'escola i que ajudin a salvar els obstacles amb què es troben els alumnes a l'hora de conceptualitzar els continguts gramaticals (cfr. Fisher 2004;Camps 2007). Es tracta d'obrir nous camins que estableixin una relació entre l'ús i el coneixement reflexiu i sistemàtic de les formes lingüístiques (Camps et al 2005;Camps i Zayas 2006;Fontich 2006;Milian i Camps 2006) amb l'objectiu de conciliar el desenvolupament de les capacitats verbals i l'adquisició d'uns coneixements sobre la llengua.…”

“…Fisher 2004;Camps 2007). Es tracta d'obrir nous camins que estableixin una relació entre l'ús i el coneixement reflexiu i sistemàtic de les formes lingüístiques (Camps et al 2005;Camps i Zayas 2006;Fontich 2006;Milian i Camps 2006) amb l'objectiu de conciliar el desenvolupament de les capacitats verbals i l'adquisició d'uns coneixements sobre la llengua. L'èmfasi es posa, per tant, en la gramàtica explícita, fruit no de la transmissió de coneixements sinó de la reflexió.…”

“…Per entendre els obstacles amb què es troben els alumnes en la construcció de la noció gramatical, cal tenir en compte la dificultat intrínseca dels sabers gramaticals (Fisher 1996(Fisher i 2004Camps 2007), mancats a l'escola d'uns referents teòrics clars. D'aquesta complexitat, n'és un exemple la dificultat de definir i delimitar les categories i que ja està en el si de la pròpia gramàtica: barreja de criteris en les definicions, indistinció entre llengua i realitat extralingüística, confusió entre categoria i funció, dificultat de saber si un determinat comportament gramatical correspon a una categoria o a una altra, etc.…”

“…Com assenyala Camps (2000b), aquesta activitat pot aparèixer de manera implícita (en forma de regulació d'un text oral o escrit, per exemple) o de manera explícita a través de l'ajuda del llenguatge comú o del metallenguatge. L'estudi de les característiques d'aquesta activitat n'ha permès establir diferents categories (Camps i Milian 2000;Camps 2007): no conscient, conscient, verbalitzada amb un llenguatge comú o a través d'un metallenguatge específic. És a dir, que s'hi pot observar l'existència de diferents nivells de consciència i d'explicitació de l'activitat metalingüística.…”

El tractament del mode verbal en els llibres de text

“…definicions, les imprecisions, l'ús de nocions que encara no s'han explicat, la utilització de pocs exemples -sovint contradictoris o poc aclaridors-dificulta que els estudiants puguin construir una noció de mode que n'atengui a la complexitat.Les activitats previstes, molt escasses, es limiten a assegurar un reconeixement formal de les desinències o a identificar el verb dintre del paradigma, i en cap cas preveuen una reflexió sobre la llengua o una manipulació que els permeti entendre'n el valor o contrastar els exemples amb els usos reals. Són activitats que defugen la complexitat tot centrant-se sempre en una única dificultat de manera que no hi hagi possibilitat de conflicte però tampoc de "descoberta", molt allunyades de les recomanacions d'alguns autors(Camps, 2000(Camps, , 2009Chartrand, 2009;Nadeau i Fisher, 2010;Milian, 2010;Zayas, 2011; entre d'altres), els quals proposen activitats basades en la "manipulación, la reelaboración, la composición y la revisión reflexiva de textos para salvar la distancia que se abre entre el aprendizaje de contenidos gramaticales y el aprendizaje del uso de la lengua"(Zayas, 2011: 101).En els manuals analitzats, en canvi, ni les explicacions teòriques ni les activitats demanen una resposta activa per part dels estudiants, els quals poden respondre a moltes de les activitats plantejades sense necessitat d'entendre la noció. Els nois i les noies aprenen a respondre a qüestions molt mecàniques que requereixen pocs esforços, la qualBellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature.…”