De l'anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841-1915)

Abstract

La trajectòria ideològica de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915) mostra unes constants que són presents en tots els àmbits de la seva extensa producció, formada per articles polítics, treballs excursionistes i folklòrics, creacions literàries i manuals pedagògics. De l'anarquisme al folklore estudia la biografia d’aquest folklorista i en reivindica la seva importància tenint en compte tots aquests vessants, així com la seva trajectòria vital, que cal situar dins una època agitada del nostre país, políticament parlant, però també cultural, en els anys de naixement de l’interès pel folklore.

Història de la literatura popular catalana

“…No serà fins a les darreres dècades del segle xix i en les inicials del xx que trobarem entre els escriptors i estudiosos d'expressió catalana -sovint vinculats al moviment de la Renaixença i a l'excursionisme científic tan actius a Catalunya-un creixent interès per la literatura popular a l'Aragó catalanòfon. Aquest és el cas dels pioners Marià Aguiló, que recollí materials una mica pertot de la Franja (Moret 1995b, Massot 1993; IV-2: 574), com també de Cels Gomis, que recorregué molts indrets (Palomar 1991, Roma 1995, Samper 2013, Palomar 2015) a la recerca de literatura popular catalana, i d'Artur Bofill i Maurici Gourdon, que ho van fer al Pirineu ribagorçà. 2 Ja el 1905 Víctor Oliva anà a Sopeira, a l'Alta Ribagorça, i va publicar un vocabulari d'aquesta localitat que inclou un bon grapat de textos de literatura popular en el treball «Documents sobre el català parlat a Sopeira (Aragó)» aparegut el 1985 en el llibre Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana) dels quals també se'n troben alguns a la seua novel•la Eros-Christ publicada a Barcelona l'any 1908.…”