La trajectòria ideològica de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915) mostra unes constants que són presents en tots els àmbits de la seva extensa producció, formada per articles polítics, treballs excursionistes i folklòrics, creacions literàries i manuals pedagògics. De l'anarquisme al folklore estudia la biografia d’aquest folklorista i en reivindica la seva importància tenint en compte tots aquests vessants, així com la seva trajectòria vital, que cal situar dins una època agitada del nostre país, políticament parlant, però també cultural, en els anys de naixement de l’interès pel folklore.

L’any 1899 La Nació Catalana va convocar un concurs per canviar la lletra de l’himne Els Segadors. Aquesta iniciativa va ser rebutjada frontalment per l’Agrupació Folklòrica que considerava que es malmetia una cançó popular. Aquest rebuig va ser compartit per reconegudes personalitats de l’època, entre les quals s’hi troben folkloristes com Francesc Maspons i Labrós o Cels Gomis. Tot i el rebuig mostrat, Gomis va redactar una nova lletra per a l’himne que no va enviar mai i que s’ha conservat al seu fons personal. En aquest article es ressegueix aquest episodi polèmic, amb les reaccions suscitades a la premsa, i es recupera la proposta de lletra per a l’himne que aquest folklorista no va arribar a publicar mai.

NOIA CAMPOS, Camiño: Catalogue of Galician Folktales. Folklore Fellows’ Communications 322. Hèlsinki: The Kalevala Society, 2021, 318 p.

After the referendum on the self-determination of Catalonia held on 1 October 2017, the Guardia Civil sent the Supreme Court a report listing acts of alleged violence against police forces that had been sent to Catalonia to stop the referendum from being held. According to the report, the most violent events took place in the village of Sant Esteve de les Roures, a non-existent town. From that moment on, Sant Esteve de les Roures came to life online, as profiles were created for all the services and institutions of the town of 750,000 inhabitants, presided over by its mayor, Josep Orni. The aim of this paper is to trace the general public’s spontaneous creation of Sant Esteve de les Roures, a town invented by the Guardia Civil, as an illustration of creativity and an example of a community overcoming a political crisis through humour.

Tot i que els rumors i les llegendes contemporànies estan molt presents en les nostres converses del dia a dia, sovint és difícil recollir-les a través de la tècnica de l’entrevista, ja que als informants els pot costar identificar clarament el que volem que ens expliquin.En la fase de recol·lecció dels materials és important, doncs, utilitzar estratègies que facilitin la tasca d’identificació de rumors i llegendes. Un cop recollits els materials, cal assegurar, així mateix, la seva preservació en les millors condicions possibles, de manera que es puguin consultar amb comoditat per tal d’abordar la fase següent que és la del seu estudi.Tenint en compte aquests aspectes, el present article explica les estratègies que es fan servir per a la recol·lecció de rumors i llegendes contemporànies en la recerca que es du a terme a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (Catalunya, Espanya). Així mateix descriu la forma en què s’organitza la informació obtinguda en la recerca i com aquesta informació s’introdueix en la base de dades especialitzada «RumorFolk», recentment creada a l’Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili. Finalment, tot aquest procés s’exemplifica amb l’estudi d’una de les llegendes que conté la base de dades i de la qual se’n conserven moltes versions: «L’autoestopista del revolt».