Del trastorn específic del llenguatge (TEL) al trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL): un canvi de concepció sobre els trastorns del llenguatge

Abstract

El trastorn específic del llenguatge (TEL) es va definir com una alteració greu en l’adquisició i el desenvolupament del llenguatge, que podia afectar tant la comprensió com l’expressió, en absència de determinades causes i condicions. No obstant això, en els darrers anys els estudis han constatat que les dificultats del llenguatge rarament són aïllades, sinó que van acompanyades d’altres dificultats cognitives relacionades amb les habilitats de processament del llenguatge. A més, els requisits diagnòstics tant restrictius del TEL han fet que, en l’àmbit clínic, molts infants no es puguin diagnosticar d’aquest trastorn tot i les seves mancances, i que, per tant, no puguin rebre l’atenció que necessiten. Això ha fet que recentment es promogués un estudi de consens en l’àmbit anglosaxó (el projecte CATALISE) que ha comportat un canvi en l’etiqueta diagnòstica, de TEL a trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL), però també, i més important, un canvi de perspectiva diagnòstica, que ha passat d’estar enfocada en el diagnòstic estàtic a una de més dinàmica, basada en criteris de persistència temporal i en les necessitats d’intervenció. Aquest fet ha comportat, de manera secundària, un canvi en la classificació de les dificultats del llenguatge, que ha passat de basar-se en característiques diagnòstiques a basar-se en el tipus d’intervenció que requereix cadascuna d’aquestes dificultats. En aquest article abordarem, des d’aquesta nova concepció, la definició i els criteris diagnòstics d’aquest trastorn, les seves característiques i els seus signes precoços d’alerta.

El lenguaje en los alumnos con Trastorno por Déficit de Atención y/o Hiperactividad

“…Tal com comenten Aguilar-Mediavilla et al (2019), «aquesta nova classificació distingeix entre les necessitats derivades del desconeixement de la llengua de l'entorn, els trastorns de la veu (disfonies), els trastorns de la fluència (disfèmies), els trastorns de la parla (disàrtria, dispràxia verbal, trastorns articulatoris, disglòssies i trastorns fonològics sense problemes de llenguatge), i els trastorns del llenguatge. Dins els trastorns del llenguatge diferencia entre els trastorns associats a alguna condició biomèdica coneguda (afàsia, epilèpsia adquirida amb afàsia, condicions genètiques, paràlisi cerebral, pèrdua auditiva, trastorn de l'espectre autista i discapacitat intel•lectual) i el TDL 2 » (p. 73).…”

Morphological Difficulties in People with Developmental Language Disorder

“…Developmental Language Disorder, hereafter DLD, has been one of the most researched neurodevelopmental difficulties in recent years and is characterised by deficits in morphosyntactic constructions, lexical reduction and alterations in speech, social participation, communication and academic performance [ 1 , 2 ]. For this reason, it is essential to understand DLD as a heterogeneous disorder in its aetiology, manifestations and comorbidity.…”

“…Regarding the phonetic-phonological component, people with DLD experience multiple articulatory difficulties that often make their speech unintelligible [ 10 ]. Along the same lines, some studies report a reduction in syllabic structure and a limited syllabic configuration order, as well as a phonological inventory [ 1 , 11 ]. At the lexical level, recent studies have shown the presence of difficulties in the recognition of the oral lexicon, in social interaction and access to the lexicon [ 12 ].…”

“…The inflectional verbal morphology in this population is also affected [ 1 ]. Along this line, the use of the verbal category is usually the most common impairment of the verbal inflectional morphology [ 19 ], manifesting itself through the frequent omission of verbal arguments, the use of simple verb forms from a semantic point of view, less verbal production, less diversity and complexity in verbal complementation and in the application of verbal inflectional marks in tense and aspect [ 20 ].…”