No abstract

El trastorn específic del llenguatge (TEL) es va definir com una alteració greu en l’adquisició i el desenvolupament del llenguatge, que podia afectar tant la comprensió com l’expressió, en absència de determinades causes i condicions. No obstant això, en els darrers anys els estudis han constatat que les dificultats del llenguatge rarament són aïllades, sinó que van acompanyades d’altres dificultats cognitives relacionades amb les habilitats de processament del llenguatge. A més, els requisits diagnòstics tant restrictius del TEL han fet que, en l’àmbit clínic, molts infants no es puguin diagnosticar d’aquest trastorn tot i les seves mancances, i que, per tant, no puguin rebre l’atenció que necessiten. Això ha fet que recentment es promogués un estudi de consens en l’àmbit anglosaxó (el projecte CATALISE) que ha comportat un canvi en l’etiqueta diagnòstica, de TEL a trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL), però també, i més important, un canvi de perspectiva diagnòstica, que ha passat d’estar enfocada en el diagnòstic estàtic a una de més dinàmica, basada en criteris de persistència temporal i en les necessitats d’intervenció. Aquest fet ha comportat, de manera secundària, un canvi en la classificació de les dificultats del llenguatge, que ha passat de basar-se en característiques diagnòstiques a basar-se en el tipus d’intervenció que requereix cadascuna d’aquestes dificultats. En aquest article abordarem, des d’aquesta nova concepció, la definició i els criteris diagnòstics d’aquest trastorn, les seves característiques i els seus signes precoços d’alerta.

No abstract

Pragmatics; Visual perspective; Morphosyntax; Pragmática; Perspectiva visual; Morfosintaxis; del lenguajeThe aim of the present study was to analyse the quality of messages produced by -nication task, as compared to age-matched controls at 8 years of age. Children described ten objects arranged in a picture, being some of them ambiguous. Verbal exchanges were transcribed and coded in CHAT format. Results showed that children with SLI produced fewer initial communicative regulations with both groups. Furthermore, morphosyntactic level assessed at age 7 did not predict the number of correct messages in the referential communication task one -clusively linguistic and involves the analysis of the communicative context, the ability to extract the relevant information and to consider the adults' perspectives in order to allow them do the task correctly. © 2016 Universitat de Barcelona. Published by Elsevier España, S.L.U. All rights reserved.Resumen El objetivo del presente trabajo fue analizar la calidad de los mensajes producidos en una tarea de comunicación referencial, en comparación con niños controles de la misma edad a los 8 años de edad. La tarea de los niños consistía en describir la colocación de diversos objetos de un dibujo, algunos de ellos ambiguos, a un adulto que no veía la imagen. Los interde edad. Los adultos utilizaron el mismo tipo y cantidad de mensajes para regular la comunicación con ambos grupos. Por otra parte, el nivel morfosintáctico a la edad de 7 años no predijo http://dx.doi.org/10.1016/j.anpsic.2016.06.004 Documento descargado de http://www.elsevier.es el 16/01/2017. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.

L’objectiu d’aquest article és resumir i sintetitzar aquells articles actuals més significatius relacionats amb el llenguatge dels alumnes amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i/o Hiperactivitat (TDAH). S’analitza la literatura publicada sobre aquest tema en l’última dècada. Es pot observar aquí com encara no existeix un acord respecte de si el llenguatge en les persones amb TDAH està afectat o no. No obstant això, la majoria de les recerques més recents semblen mostrar que sí que ho està. En aquest treball es recomana que, quan existeixi una sospita de TDAH, es faci una avaluació dels components del llenguatge i, si és necessari, una intervenció. També s’explica com hauria de ser el procediment d’avaluació i intervenció.