Antecedents i propòsit de l'obraD'entrada, hem d'admetre que no ens ha sorprès gens que, en contactar amb tots/es i cadascun/a dels 68 autors i autores que han acabat contribuint amb els seus treballs a aquest llibre col•lectiu, ens confirmessin de forma entusiasta i sense excepció la seva voluntat d'aportar-hi textos en tribut a en Josep Maria Panareda. Al nostre entendre, aquesta actitud compartida i estesa demostra que el professor homenatjat ha creat al seu voltant una densa comunitat acadèmica que reconeix, valora i estima el seu paper essencial en la institucionalització universitària de la Biogeografia a les nostres terres. Així doncs, ha contribuït de manera transcendental en les coordenades espacials en què ens movem al desenvolupament de la Geografia en el seu conjunt, i de la Geografia física en particular.En efecte, som molts els qui ens sentim orgullosament els seus deixebles -fins i tot en aquestes pàgines es troben ja deixebles dels seus deixebles directes. Per tant, advertim la necessitat d'honrar el magisteri d'en Josep Maria Panareda -rigorós, il•lusionant i empàtic-, ja sigui en el marc de les aules universitàries, en les inoblidables sortides de camp de tota mena en què tant ha aconseguit transmetre'ns, en les jornades de Biogeografia en què ha participat de manera activa des de principis dels anys 1990 o, per esmentar una quarta instància més, en els congressos bianuals de Biogeografia el camí dels quals va obrir a la vall de Núria un setembre de 2000 que ja se'ns fa molt llunyà. Allà vam ser-hi, per cert, un bon número dels que aquí ens reunim i, en ple confinament pandèmic el 2020, no va ser poca l'emoció en trobar-nos a la foto col•lectiva que molts havíem oblidat i que va circular amb motiu de les actes digitals de l'XI Congrés de Biogeografia (Carracedo et al., 2020: 7), el primer en més de dues dècades no celebrat a causa del virus en qüestió.Valerià Paül et al.entre aportaciones adscribibles a dos contenidos habituales de la Fitogeografía: la corología, por un lado, y la dinámica, por otro. En relación con la corología, y aunque aquí podrían situarse también artículos citados antes como el de J.-J. García-Abad, mencionamos ahora, por un lado, el de R. Cámara sobre vegetación hidro-helófila relacionándola con la Bioclimatología y, por el otro, el de J. Pintó y C. Garcia-Lozano sobre flora de playas y dunas de la costa catalana. Finalmente, referimos cuatro trabajos de dinámica de la vegetación: el de E. Beltrán e I. Esquivel sobre pinares repoblados de cumbres tinerfeñas; el de D. Cidrás sobre el origen del eucalipto en Galicia; el de R. Cunill et al. sobre el abeto en el Montseny; y el de C. Ferreras sobre los Páramos de Raña, en la provincia de León.Como apunte final, señalaremos que concluimos el presente libro situados en el tri ngulo -la triangulación era un concepto clave en las clases de Josep Maria Panareda sobre cartografía-de m s de 8 0.000 m 2 conformado por los vértices