El català i altres llengües en concurrència a la cort i a la cancelleria napolitanes d’Alfons el Magnànim

Abstract

El trasllat de la cort del rei Alfons V d'Aragó de València (1416-1430) a Itàlia (1432) i la seua instal·lació a Nàpols (1443-1458) comportaren l’emigració d’un nombrós col·lectiu humà, percebut dualment per la població napolitana (catalani et hispani: catalanoparlants i castellanoparlants), i d’una administració reial on el català era la llengua preferida de govern i d’estat, per bé que el rei s’expressara normalment en castellà. El nombrós col·lectiu cortesà, sesquilingüe en molts casos, participava —d'una manera o altra— d’una pluralitat d’expressions lingüístiques, orals i escrites: buròcrates i cavallers majoritàriament valencians; poetes de cançoner castellans; humanistes que redactaven en un llatí primmirat; barons nadius que s’expressaven en un napoletano misto, influït pel toscà literari; escrivans de la cancelleria que redactaven en sicilià, mercaders florentins, etc. Tot plegat, fa de la cort napolitana d’Alfons el Magnànim un objecte d’estudi molt interessant per al camp de la història de la llengua (deixant de banda ara la vehiculació idiomàtica de les expressions literàries, un aspecte que també mereix ser estudiat).

La norma i el canvi lexicosemàntic: el cas de «desenvolupar»

“…No és la primera vegada que se subratlla la influència lingüística italiana en la gran novel•la Curial e Güelfa. Com s'ha provat de mostrar en altres llocs (Ferrando 2012a(Ferrando , 2012b(Ferrando i 2018Calvo 2013;Martines 2021Martines i 2021Soler 2015Soler , 2018 i 2021; Martínez-Martínez 2022a i 2023; Antolí 2023), aquesta petja italiana deu venir fonamentalment per dues vies, que al capdavall poden actuar plegades: d'una banda, les fonts literàries de l'obra i, de l'altra, la competència de l'autor en la llengua italiana i l'ambient cultural i lingüístic en què degué escriure's el text. Convé tenir això present per a explicar la presència de dues ocurrències del verb desenvolupar i amb un matís semàntic que només podem acostar al descrit adés per a desenvulpar ([i']):…”

L’adverbi totavia al Curial e Güelfa: un possible italianisme lèxic

“…És particularment interessant el fet que una de les principals fonts d'exemples de l'adverbi al s. xv és la documentació de la Cancelleria d'Alfons el Magnànim, concretament quatre documents dictats pel rei (6, 10, 11 i 12, tres instruccions i una carta a la reina Maria) datats entre 1432 i 1433, i escrits durant l'estada a Sicília del rei i la seua cort (1432-1435). Cal recordar que Alfons v té com a llengua materna el castellà (es crià a la cort de Castella) i que no entrà en contacte amb el català fins als 16 anys, tot i que això no canvià l'estatus del català com a llengua d'ús preferent en la documentació oficial de la seua cort (Soler 2018). La documentació signada pel rei, fins i tot les cartes a la reina Maria, podien ser dictades en castellà pel rei i traduïdes al català pels seus secretaris: Joan Olzina, en el cas de l'exemple (17b).…”

La poesia oggettiva catalana nella Napoli aragonese

“…Qui si tratterebbe (e nella trattazione è contenuto un auspicio) di restringere il contesto alla produzione napoletana, dove venivano in contatto tradizioni poetiche diverse e i modelli italiani avevano la possibilità di esercitare la loro influenza su quei poeti iberici che soggiornarono più o meno a lungo presso la corte napoletana, e che si potevano esprimere non solo nelle due lingue delle zone da cui provenivano, cioè in castigliano e in catalano, ma anche nella lingua del paese in cui si trovarono, ossia l'italiano, all'interno del quale interagivano varie tradizioni linguistiche e poetiche diverse (Soler 2018, Grilli 2023.…”