El trasllat de la cort del rei Alfons V d'Aragó de València (1416-1430) a Itàlia (1432) i la seua instal·lació a Nàpols (1443-1458) comportaren l’emigració d’un nombrós col·lectiu humà, percebut dualment per la població napolitana (catalani et hispani: catalanoparlants i castellanoparlants), i d’una administració reial on el català era la llengua preferida de govern i d’estat, per bé que el rei s’expressara normalment en castellà. El nombrós col·lectiu cortesà, sesquilingüe en molts casos, participava —d'una manera o altra— d’una pluralitat d’expressions lingüístiques, orals i escrites: buròcrates i cavallers majoritàriament valencians; poetes de cançoner castellans; humanistes que redactaven en un llatí primmirat; barons nadius que s’expressaven en un napoletano misto, influït pel toscà literari; escrivans de la cancelleria que redactaven en sicilià, mercaders florentins, etc. Tot plegat, fa de la cort napolitana d’Alfons el Magnànim un objecte d’estudi molt interessant per al camp de la història de la llengua (deixant de banda ara la vehiculació idiomàtica de les expressions literàries, un aspecte que també mereix ser estudiat).

Resum: Curial e Güelfa, d'autoria desconeguda, és una novel·la cavalleresca, realista; planejada des de la tradició medieval, però infl uïda per l'Humanisme italià. Està redactada en un català fl uid, però sotmès a infl uxos lingüístics i culturals diversos. Segurament fou concebuda i escrita a Itàlia en la dècada del 1440. L'autor no sols coneix en profunditat el volgare cortès i el literari (Boccaccio, sobretot), amb el qual "enriqueix" un català après segurament a València, sinó que a més innova en el lèxic cortès i cavalleresc de la llengua prò-pia amb la introducció d'expressions, proverbis i mots -col·loquials i cultestant italians com també francesos, occitans i castellans. Tot plegat, ajuda molt a retratar un escriptor que coneixia bé la geografi a i la societat llombardes (Milà i el Monferrat), però que, pel que permet deduir -entre altres coses-el camp lèxic estudiat, podria estar vinculat a la cort napolitana d'Alfons el Magnànim.Paraules clau: Curial e Güelfa; novel·la cavalleresca; lèxic català medieval; Llombardia medieval; Monferrat medieval. Abstract: Curial and Güelfa,

Resumen: Enrique de Villena (1384-1434), noble aficionado a las letras, autor bilingüe en catalán y castellano, residente algunos años (ca. 1416- 1429) de manera intermitente en la corte valenciana de Alfonso V de Aragón y Juan de Navarra, influyó en el concepto de literatura del autor de la novela caballeresca Curial e Güelfa (Enyego d’Àvalos?), escrita en catalán (Nápoles-Milán, c. 1445-1448) y relacionable con la corte italiana del Magnánimo. El Curial presenta conexiones intertextuales con la obra de Villena, además de hápax y neologismos compartidos. Su autor conoció, sin duda, Los dotze treballs d’Hèrcules (Valencia, 1417) y parodió errores mitográficos de la Eneida romanceada, glosada y moralizada por Villena (Valencia, 1427-1429), dos obras a las que alude implícitamente en la suya. Ambos escritores difundieron el ideal del vir scientificus Hércules (Coluccio Salutati) como alegoría del esfuerzo que los caballeros sçientíficos/scientífichs ponían en estudiar los clásicos greco-latinos para crecer en virtud. Y ambos parece que anticiparon un «virgilianismo político» interpretable como la idea de embellecer literariamente los hechos históricos para eternizar la gloria militar en un digno formato.Palabras clave: Literatura catalana medieval, Enrique de Villena, Curial e Güelfa, Enyego d’Àvalos, Eneida glosada.Abstract: Enrique de Villena (1384-1434), a nobleman keen on arts, a bilingual author in Catalan and Spanish, who lived for some years (ca. 1416- 1429) –in a sporadic way– in the Valencian court of Alfonso V of Aragon and John of Navarre, had an influence on the concept of literature to the author of the chivalric novel Curial e Güelfa (Enyego d’Àvalos?), written in Catalan (Naples-Milan, ca. 1445-1448) and which could be related with the Italian court of the Magnanimous. The Curial displays intertextual connections with Villena’s work, apart from shared hapaxes and neologisms. The author was aware of –undoubtedly– Los dotze treballs d’Hèrcules (Valencia, 1417) and parodied mythographic mistakes from the romanced, glossed and moralised Aeneid by Villena (Valencia, 1427-1429), two works that he alludes to implicitly in his own. Both writers spread the ideal of the vir scientificus Hercules (Coluccio Salutati) as an allegory of the effort the sçientíficos/scientífichs knights put on studying the Greek-Latin classics to grow up in virtue. And both seem to anticipate a «political virgilianism» which could be interpreted as the idea of embellishing literarily the historical events to perpetuate the military glory in a respectable format.Keywords: Medieval Catalan literature, Enrique de Villena, Curial e Güelfa, Enyego d’Àvalos, glossed Aeneid.

Enrique de Villena (1384-1434), noble aficionado a las letras, autor bilingüe en catalán y castellano, residente algunos años (ca. 1416- 1429) de manera intermitente en la corte valenciana de Alfonso V de Aragón y Juan de Navarra, influyó en el concepto de literatura del autor de la novela caballeresca Curial e Güelfa (Enyego d’Àvalos?), escrita en catalán (Nápoles-Milán, c. 1445-1448) y relacionable con la corte italiana del Magnánimo. El Curial presenta conexiones intertextuales con la obra de Villena, además de hápax y neologismos compartidos. Su autor conoció, sin duda, Los dotze treballs d’Hèrcules (Valencia, 1417) y parodió errores mitográficos de la Eneida romanceada, glosada y moralizada por Villena (Valencia, 1427-1429), dos obras a las que alude implícitamente en la suya. Ambos escritores difundieron el ideal del vir scientificus Hércules (Coluccio Salutati) como alegoría del esfuerzo que los caballeros sçientíficos/scientífichs ponían en estudiar los clásicos greco-latinos para crecer en virtud. Y ambos parece que anticiparon un «virgilianismo político» interpretable como la idea de embellecer literariamente los hechos históricos para eternizar la gloria militar en un digno formato.

de València, 2016). L'article defensa la hipòtesi que Enyego d'Àvalos -natural de Toledo, educat a València, conseller de Felip Maria Visconti i gran camarlenc d'Alfons el Magnànim, al regne de Nàpols-hauria estat l'autor de la novel·la cavalleresca anònima Curial e Güelfa. Encara que la tesi és inèdita, Lola Badia i Jaume Torró s'han manifestat en contra de la hipòtesi mitjançant declaracions difamatòries en mitjans de comunicació i un Informe molt tendenciós. El meu propòsit en aquest article és rebatre els arguments suposadament científics de Lola Badia i Jaume Torró, posar en evidència els seus prejudicis i tergiversacions, i reivindicar el meu dret a aportar els resultats de la meua recerca i a expressar lliurement les meues interpretacions. La meua tesi, fruit d'anys de treball arxivístic i bibliogràfic, ha estat elaborada d'acord amb una rigorosa metodologia científica. La insòlita reacció de Badia i Torró obeeix al fet que la meua hipòtesi qüestiona una gran part dels plantejaments d'ambdós investigadors, els quals han provocat una gran desorientació, ja que situen el Curial en les corts ibèriques del Trastàmara i no en les corts del duc de Milà i del rei de Nàpols, en contacte amb l'humanisme italià. Visconti' s counselor and great Chamberlain of Alfons the Magnanimous, at the Kingdom of Naples-would have been the author of the chivalric anonymous romance Curial e Guelfa. Although unpublished thesis, Lola Badia and Jaume Torró have spoken out against my hypothesis through defamatory statements to the media and a very biased report. My purpose in this article is to refute the supposedly scientific arguments of Lola Badia and Jaume Torró, highlight their prejudices and misunderstandings and claim my right to make my own research and to freely express my interpretations. My thesis, which is the result of years of work in archives and analysis of a selected bibliography, has been prepared in accordance with rigorous scientific methodology. The unusual reaction of Badia and Torró is due to the fact that my hypothesis invalidates many of their approaches, which have caused great confusion among historins of medieval literature, because they place Curial in the Iberian courts of the Trastamara royal family and not in the courts of the duke of Milan and of the King of Naples, in touch with Italian humanism. Paraules clau: