Entre renúncies, temors i deures. Anàlisi de l’estructura motivacional del consum ecològic

Abstract

ResumSegons algunes informacions, el consum ecològic ha experimentat, en els darrers anys, un augment notable entre alguns sectors de la societat. Tanmateix, les dades quantitatives de què disposem, tal vegada no són prou adequades per determinar a què es refereixen les persones quan parlen de consum ecològic (més enllà de les definicions oficials), ni tampoc per comprendre què els empeny a comprar aquest tipus de productes. Amb el present treball, es pretén donar resposta a aquests interrogants a partir d'una proposta d'anàlisi sociomotivacional i d'un enfocament qualitatiu, amb l'aplicació de les tècniques del grup de discussió i l'entrevista oberta. L'objectiu fonamental és configurar l'estructura motivacional bàsica del consum ecològic, en la mesura que té la capacitat de revelar els distints processos motivacionals que regulen la imatge del que és ecològic i el seu consum. Constatem que, atenent que els productes ecològics es configuren com un símbol significativament i afectivament sobrecarregat, el fet d'adquirir-ne s'afirma com un fenomen particular i, en alguns aspectes, diferencial, dins de les formes de consum que predominen avui dia. Paraules clau: consum ecològic; procés motivacional; anàlisi qualitativa; marques. Abstract. Among sacrifices, fears and responsibilities: Analysis of the motivational structure of ecological consumptionAccording to some data sources, ecological consumption in recent years has experienced a notable increase among some sectors of society. However, quantitative data are perhaps not sufficiently adequate to determine what consumers refer to when they talk about ecological consumption (beyond the official definitions) or to understand why consumers of ecological products want this type of consumption. The aim of the present study is to answer these questions by means of a certain socio-motivational analysis and a qualitative approach with focus group and interview techniques. The objective is to set the basic motivational structure of ecological consumption, as this has the ability to reveal different motivational processes that govern the image of what ecology and consumption is. We find that insofar as ecological consumption is a significantly and emotionally overloaded symbol, it affirms that it is a particular phenomenon and in some aspects differential within the predominant forms of contemporary consumption.

La sociopsicohermenéutica de los tipos sociolibidinales

“…Ejemplos del segundo los encontramos en estudios socio-motivacionales de consumo o en análisis de conflictos políticos, entre otros campos de estudio. Son habituales las cargas afectivas orales y anales (u de otro tipo) que refieren a componentes distintos de una misma imagen de marca/producto para los mismos consumidores (Ortí, 1979;Barbeta Viñas, 2015a); se analizan también reacciones diferenciales, oral-masoquistas y sádico-depresivas, ante campañas publicitarias en consumidores que comparten posición social (Ortí, 1984). Reacciones afectivas compartidas ante conflictos entre grupos grandes, conflictos bélicos, etc.…”

“…En cuanto a la perspectiva diacrónica, si la marca La Lechera simbolizaba la oralidad de la "madre buena" y un alimento de "gran calidad" entre la clase media española entre los 50 y los 70, estas proyecciones han sido encarnadas actualmente en similar posición social por el consumo ecológico (Barbeta Viñas, 2015a). Cambio de campo y segmento de las proyecciones afectivas "orales y maternales" que puede vincularse a la transformación de los hábitos dietéticos y su identificación con el papel de la "buena madre": la leche condensada ya no es en el imaginario colectivo de las clases medias el alimento de "calidad" que las "buenas madres" usan para nutrir y alimentar a los más pequeños.…”

Sociología y preconsciente freudiano: el nivel latente en el análisis del discurso ideológico

“…El segundo ejemplo es el de una investigación más reciente, parcialmente expuesta en Barbeta (2015), dirigida a investigar el fenómeno del consumo ecológico. Uno de sus objetivos principales era desentrañar la imagen del consumo ecológico y sus procesos motivacionales básicos.…”