1976
DOI: 10.4159/harvard.9780674330207
|View full text |Cite
|
Sign up to set email alerts
|

Folklore and Fakelore

Help me understand this report

Search citation statements

Order By: Relevance

Paper Sections

Select...
2
1
1

Citation Types

0
9
0
4

Year Published

1983
1983
2024
2024

Publication Types

Select...
6
2
1

Relationship

0
9

Authors

Journals

citations
Cited by 60 publications
(13 citation statements)
references
References 0 publications
0
9
0
4
Order By: Relevance
“…La segona és que, en aquestes mateixes institucions culturals, l'atenció a l'estudi, la promoció i la difusió del folklore sol estar sempre condicionada pels vaivens polítics i no ja solament pels interessos del Go-vern -central, autonòmic o local-de torn, sinó fins i tot per les directrius doctrinals dels partits que donen suport a aquests governs. No és cap novetat -i, en el context de la cultura democràtica deficitària en què ens movem, em fa l'efecte que és fins a cert punt comprensible-que les institucions culturals que depenen del poder polític es desentenguin de promoure l'estudi del folklore i que, en canvi, orientin la seva activitat i destinin recursos públics a subvencionar i promocionar el folklorisme i, fins i tot, el que Dorson (1969) va designar amb el terme fakelore. El folklore sempre és incòmode i problemàtic, perquè qüestiona, impugna, confirma o referma les ideologies, les pràctiques i les dinàmiques socials vigents, al més sovint conflictives.…”
Section: Jaume Guiscafrè Danúsunclassified
“…La segona és que, en aquestes mateixes institucions culturals, l'atenció a l'estudi, la promoció i la difusió del folklore sol estar sempre condicionada pels vaivens polítics i no ja solament pels interessos del Go-vern -central, autonòmic o local-de torn, sinó fins i tot per les directrius doctrinals dels partits que donen suport a aquests governs. No és cap novetat -i, en el context de la cultura democràtica deficitària en què ens movem, em fa l'efecte que és fins a cert punt comprensible-que les institucions culturals que depenen del poder polític es desentenguin de promoure l'estudi del folklore i que, en canvi, orientin la seva activitat i destinin recursos públics a subvencionar i promocionar el folklorisme i, fins i tot, el que Dorson (1969) va designar amb el terme fakelore. El folklore sempre és incòmode i problemàtic, perquè qüestiona, impugna, confirma o referma les ideologies, les pràctiques i les dinàmiques socials vigents, al més sovint conflictives.…”
Section: Jaume Guiscafrè Danúsunclassified
“…As a teenager I remember how wonderful I thought it would be to be able to tell the whole white world to "kiss my ass." 11 And, in the words of Esten Beal, his grandson, he "awed" the bully of Peak's Island with his strength. Caddy had been sold to a man in Goodman, Mississippi.…”
Section: Karen Baldwinmentioning
confidence: 99%
“…13 Like Barney Beal, of Beal's Island, Maine, Damazy Savicki, of Scranton, Pennsylvania, was a "very good giant," a man about whom family tales demonstrate the same Aarne-Thompson motif as Barney Beal's" F610, "Remarkably strong man." He was about six feet and a half tall, great big broad shoulders.…”
Section: Karen Baldwinmentioning
confidence: 99%
“…And yet, at the same time, folklorists often dismissed and devalued revival processes and revival cultures as inauthentic and therefore unworthy of academic study or governmental funding, with clear demarcations being drawn between so-called revivalists and traditional folk artists, source musicians, or primary culture-bearers (see Conlon, Jabbour, Rosenberg, and Shay, this volume, as well as Rosenberg 1991 andTiton 1993). This delegitimizing of revival culture is best epitomized by folklorist Richard M. Dorson's (1950) distinction between folklore and "fakelore"-a term that is still occasionally employed in the early twenty-first century by scholars who wish to distinguish between what they perceive to be authentic and inauthentic folk music.…”
Section: <2>revival Scholarship and Scholar-revivalistsmentioning
confidence: 99%