La provisió de subministrament, emmagatzematge i gestió de recursos sempre ha estat un aspecte fonamental dels assentaments al llarg de la història. La tipologia de llotges, dedicades a facilitar els acords comercials, va tenir un paper fonamental en aquest procés. Si bé es van originar a l’època medieval i van assolir una representativitat comparable als edificis religiosos, amb el temps van anar perdent la seva grandesa i representativitat a causa dels canvis en el comerç. Tot i la seva importància històrica, les Llotges han estat relativament poc estudiades en investigacions anteriors, per això és un moment clau per reivindicar el valor d’aquest patrimoni cultural. Aquesta investigació busca omplir el buit mitjançant l’anàlisi gràfica de les característiques i condicions intrínseques de les llotges de peix de Cadis del 1924 al 1949. La metodologia es va basar en un enfocament documental per recopilar fonts gràfiques i informes tècnics a l’Arxiu Històric Provincial de Cadis, en registres administratius com el Cadastre, consultes al personal tècnic dels ajuntaments, notes de premsa de l’època, butlletins nacionals, autonòmics i provincials i literatura científica. L’anàlisi dels casos d’estudi es va desenvolupar mitjançant el dibuix CAD de models tridimensionals que descriuen la distribució interior, la composició volumètrica i el sistema estructural principal. A més, es van realitzar plànols d’espais convexos i de sintaxi visual d’elements principals per establir paral·lelismes de la configuració dels espais interiors d’aquesta tipologia arquitectònica.
The provision of supply, storage, and management has always been a fundamental aspect of settlements throughout history. The typology of lonjas (market halls), dedicated to facilitating commercial agreements, played a vital role in this process. While they originated in the medieval period and reached a level of prominence comparable to religious buildings, over time, they lost their grandeur and representativeness due to changes in trade. Despite their historical significance, they have been relatively understudied in previous research, making it a key moment to reclaim the value of this cultural heritage. This research aims to fill this gap by graphic analysis that describes their intrinsic characteristics of the fish market halls in the province of Cádiz from 1924 to 1949. The methodology was based on a documentary approach to gather graphic sources and technical reports from the Archivo Histórico Provincial de Cádiz, administrative records such as the Cadastre, consultations with technical staff from municipalities, press notes, national, regional, and provincial bulletins, and scientific literature. The analysis of the case studies was developed through CAD drawing of three-dimensional models describing the interior distribution, volumetric composition, and main structural system. Plans of convex spaces and visual syntax of main elements were also carried out to establish parallels in the configuration of the interior spaces of this architectural typology.
La provisión de suministro, almacenamiento y gestión de recursos siempre ha sido un aspecto fundamental de los asentamientos a lo largo de la historia. La tipología de lonjas, dedicadas a facilitar los acuerdos comerciales, jugó un papel fundamental en este proceso. Si bien se originaron en la época medieval y alcanzaron una representatividad comparable a los edificios religiosos, con el tiempo fueron perdiendo su grandeza y representatividad debido a los cambios en el comercio. A pesar de su importancia histórica, las Lonjas han sido relativamente poco estudiadas en investigaciones anteriores, por lo que es un momento clave para reivindicar el valor de este patrimonio cultural. Esta investigación busca llenar el vacío mediante el análisis gráfico de las características y condiciones intrínsecas de las lonjas de pescado de Cádiz de 1924 a 1949. La metodología se basó en un enfoque documental para recopilar fuentes gráficas e informes técnicos en el Archivo Histórico Provincial de Cádiz, en registros administrativos como el Catastro, consultas al personal técnico de los ayuntamientos, notas de prensa de la época, boletines nacionales, autonómicos y provinciales y literatura científica. El análisis de los casos de estudio se desarrolló mediante el dibujo CAD de modelos tridimensionales que describen la distribución interior, composición volumétrica y el sistema estructural principal. Además, se realizaron planos de espacios convexos y de sintaxis visual de elementos principales para establecer paralelismos de la configuración de los espacios interiores de esta tipología arquitectónica.