Aquest treball parteix de la hipòtesi hermenèutica que Prietita i la plorona (1996), conte infantil de l’escriptora xicana Gloria Anzaldúa, es configura com una manera de resistència i transgressió dels discursos totalitzadors de la societat dominant dels Estats Units, alhora que desconstrueix pràctiques culturals d’arrel colonial provinents de la cultura mexicana. La nostra anàlisi s´emmarca en quatre eixos teòrics centrals: la noció sociocrítica de literatura, el concepte de literatura de frontera, la funció sociocultural del mite i el constructe d´identitat cultural. Es conclou que el conte textualitza la resistència i la transgressió xicanes a partir de dues estratègies discursives: a) la valoració d’una visió de món i un ordre cultural xicans, i b) la transgressió de la mitologia mexicana colonial i patriarcal.