MARINELA GARCÍA SEMPERE, ANTONI MAS I MIRALLES, JOAN M. PERUJO MELGAR (edd.), Flos Sanctorum o Vides dels Sants Pares. Legenda aurea en català, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022, 304 pp. [ISBN 978-84-9191-211-8]

Abstract

La publicació ha seguit uns procediments de revisió que han assolit un magnífic resultat, on les errades tipogràfiques són mínimes 12 . La bonesa de la feina fins ara endegada ens fa desitjar que cap entrebanc no endarrereixi l'aparició de la resta de l'edició, anys a venir, per tal que se'n pugui beneficiar la comunitat científica i l'audiència lectora del nostre país i d'arreu. -Jordi redondo. Universitat de València. que en lo moniment seu se demostra cascun any: quel jorn de senct Esteue cascun any a hora de vespres comença de exir del moniment daquel, qui es de quatre cayres al peu del altar, e hay una bella pera marbre de sus qui ha be XII pams de llonch e cinch dample; e en mig de la pera ay IX forats fort pochs, e daquells nou forats, com les vespres se comensen a dir lo jorn de senct Esteue, les quals vespres son de sanct Ioan, hix manna darena de cascu forat que munta be un palm dalt sobre la pera, axi com una dou daygua hix. E aquella manna hix, e comensa a exir, axi com vos he dit, com les vespres comencen de S. Ioan a dir lo jorn de senct Esteue, e dura tota la nuyt, e puix tot lo dia de senct Ioan entro lo sol es post; si que es tanta aquella manna, com lo sol es post, e es cesada dexir, que tota hora son be III quarteres de Barcelona. 12. A la pàg. 117 cal llegir Joan en comptes de Hoan, a la 240 Pantodapè en comptes de Pentodape i a la 302 Israel en comptes d'Isarael.