“…El paternalisme mèdic clàssic, present també avui, es fonamentava en el reconeixement clínic i la resolució de problemes mèdics, un patró relacional asimètric en el qual el metge assumia tota la responsabilitat i prenia les decisions del pacient segons els principis de beneficència i no maleficència (Consuegra et al, 2020). En aquest context, era freqüent ocultar informació clínica potencialment dolorosa a la persona malalta (Oken, 1961), limitar-la o maquillar-la amb eufemismes per tal d'evitar el patiment dels pacients i familiars (Campbell, 2021;Caswell et al, 2015;De Moura Villela et al, 2020;DeForest, 2019;Dos Santos et al, 2021;Kelley & Morrison, 2015;Maynard, 2017;Sanders, 2015;VandeKieft, 2001).…”