“…Una especial utilitat a l'hora de ponderar l'ús de les paraules en diferents contextos textuals l'ha proporcionada el Corpus Informatitzat del Català Antic, un projecte que compendia textos escrits en llengua catalana des del segle xi fins al xviii i que està dirigit pels professors Joan Torruella, Manuel Pérez Saldanya i Josep Martines. Així doncs, fem servir les fonts literàries -novel•les, tractats, cròniques, hagiografies i enciclopèdies-com un mitjà per a fer història, una manera de procedir compartida per estudis que connecten la literatura i la història de l'art (Serra Desfilis 2005;García Marsilla 2011;Izquierdo Aranda 2013). Es troben més prop del mètode que ací se segueix uns altres estudis que han analitzat el vocabulari de les destreses artístiques en l'edat mitjana europea, com els de Mortet (1911), Muratova (1986) i Perkinson (2002), i en l'edat moderna (Marr, Garrod & Marcaida 2019).…”