Finding predictors of academic achievement has caught the interest of many educational researchers in the last decades. Two of the variables that have received considerable attention are emotional intelligence (EI) and executive functions (EF). However, only a few studies have considered their influence in the primary school stage. The aim of this study is to identify which EI components and specific EF are most related to academic achievement and to explore if these relationships vary among subjects. The sample comprised of 180 students between 8-11 years old. We administered the BarOn EI Inventory, tasks of EF and tests of mathematic and linguistic competences. The results showed that EF are better predictors of school performance than EI. Inhibition and working memory were the EF most associated with achievement while adaptability emerged as the EI dimension most linked to it. This study suggests that EI and EF should be consciously developed in classrooms.

The relationship between emotional intelligence (EI) and academic achievement has received a lot of attention in the school environment. The objective of this study is to identify which EI components are more related to linguistic competences in primary education. One hundred eighty students between 8 and 11 years of age participated in the study. We administered the BarOn EI Inventory, the intellectual skills test (EFAI) to determine the intellectual abilities, and a test of basic linguistic competences. The results showed that the EI factors of adaptability and interpersonal had the strongest impact on linguistic competences. Specifically, adaptability was the EI component more related to reading comprehension, explaining 13.2% of the reading score’s variance, while adaptability and stress management were the best predictors of writing skills, accounting for 15.4% of the variance of the writing score. These results point to the need to consider emotional competences to help students reach academic success and personal well-being.

ResumAquest article pretén estudiar la influència de l'edat i el sexe en l'autoestima dels infants a l'inici de l'etapa escolar. Vàrem administrar l'escala d'autoestima EVA (2015) a 369 nens i nenes de 1r, 2n i 3r curs de primària, i també vam preguntar als i les mestres quina autoestima atribuïen als seus alumnes. Els resultats mostren un lleuger descens amb l'edat en la Satisfacció escolar i, a mesura que augmenta el curs, també baixa l'Acceptació social. A més, les nenes han obtingut una valoració més alta en el factor Autovaloració, que inclou com elles valoren i són valorades pels pares, així com l'autovaloració física. Els nens, en canvi, se senten més acceptats en els jocs i menys tristos en general. Finalment, les atribucions d'autoestima de les mestres mostren correlacions amb les puntuacions d'autoestima dels infants. Es discuteixen les implicacions educatives dels resultats i el paper dels pares i mestres en la millora de l'autoestima dels infants.

La majoria d’infants amb sordesa fills de pares oients presenten mancances en l’àmbit lingüístic i comunicatiu, a causa d’un possible accés limitat al llenguatge i a un entorn conversacional empobrit. Aquestes dificultats lingüístiques i comunicatives dels infants amb sordesa, que poden existir malgrat la utilització d’ajudes auditives, poden repercutir en diversos aspectes del seu desenvolupament. En particular, poden influir negativament en la seva capacitat de comprendre les emocions pròpies i alienes, i en conseqüència, també el seu funcionament social, el seu benestar i l’èxit acadèmic. En aquesta línia, aquest article se centra en intentar explicar de quina manera les diferents característiques de la sordesa i del seu entorn, així com de la interacció entre ambdós, poden implicar deficiències en l’input lingüístic i conversacional que afecten les seves habilitats lingüístiques i comunicatives. A la vegada, pretenem mostrar com les mancances en aquestes habilitats lingüístiques poden implicar dificultats en diferents aspectes de la comprensió emocional dels infants amb sordesa, que poden allargar-se fins a l’etapa adulta. A més, es revisen algunes investigacions que aporten idees rellevants sobre com millorar la capacitat de comprensió emocional dels infants amb sordesa, que se centren sobretot en la utilització d’estratègies conversacionals per ajudar els infants a comprendre les emocions de les persones en diferents situacions.