Twenty years ago, a state-of-the-art review in SSLA marked the coming of age of the study of temporality in second language acquisition. This was followed by three monographs on tense and aspect the next year. This article presents a state-of-the-scholarship review of the last 20 years of research addressing the aspect hypothesis (AH) (Andersen, 1991, 2002; Andersen & Shirai, 1994, 1996), the most tested hypothesis in L2 temporality research. The first section of the article gives an overview of the AH and examines its central tenets, and then explores the results of empirical studies that test the hypothesis. The second section considers studies that have investigated four crucial variables in the acquisition of temporality and the testing of the AH. The third section discusses theoretically motivated areas of future research within the framework of the hypothesis.

No abstract

Aquest article té un doble objectiu. D’una banda, fa un repàs a la relació complexa que hi ha hagut entre la recerca en l’ensenyament-aprenentatge de llengües addicionals a persones adultes i les pràctiques a l’aula. Es presenten les diferent posicions que hi ha hagut al voltant del debat i les tendències actuals. D’altra banda, s’il·lustra la relació entre teoria i pràctica a partir d’un estudi sobre les percepcions del professorat de català com a llengua addicional pel que fa a la influència de la recerca en les seves percepcions de pràctiques a l’aula. L’estudi es basa en les respostes a un qüestionari en línia que van contestar 76 docents de català per a persones adultes als territoris de llengua catalana i a l’exterior. El qüestionariincloïa una pregunta oberta en què es demanava als docents si pensaven que la recerca en didàctica de la llengua havia influït la seva manera d’ensenyar els usos i formes del passat en català. Els resultats de l’estudi van mostrar que la meitat dels docents van dir que havien rebut influència de la recerca en les seves pràctiques a l’aula. Els docents van relacionar la influència de la recerca més amb aspectes metodològics de l’ensenyament de llengües (l’enfocament comunicatiu) i de la pròpia experiènciaque no pas amb temes concrets de recerca. Al final de l’article es plantegen diferents maneres de consolidar el camp de la recerca en la didàctica del català com a llengua addicional per a persones adultes.

Resum: L'article s'insereix en la tradició d'estudis sobre els sabers i les creences del professorat que indaguen en les concepcions sobre l'ensenyament i l'aprenentatge com a punt de referència per a la planificació de la millora dels criteris d'intervenció a les aules. Recull dos estudis paral·lels que pretenen conèixer la cognició i les pràctiques dels docents en relació amb l'ensenyament de la gramàtica, un sobre una mostra de professorat de primària i de secundaria encarregat de l'ensenyament del català i el castellà, i un altre sobre una mostra de professorat de català com a segona llengua en l'àmbit de l'ensenyament d'adults. En tots dos casos, les respostes a un qüestionari sobre el paper de la gramàtica en l'ensenyament de la llengua i sobre les pràctiques habituals permeten establir una tipologia en què es distingeixen perfils docents diferenciats.