Sustainability has often been a fundamental part of the composition of both tangible and intangible cultural resources; sustainability and preservation of cultural identity are complementary. Elements of sustainable design are integral to vernacular architecture that have evolved over time using local materials and technology emerging from ambient natural and cultural environment creating optimum relationships between people and their place. This chapter aims to redefine what identity is as a concept and the impact of globalization on contemporary architecture especially on regions with rich heritage and unique culture as the Arab World. To accomplish this, the chapter examines the emergence of "local identity" as a reaction to the globalization of cultural values, uniform architectural styles, and stereotype patterns through discussing sustainability as a motivation for identity in culture and architecture. The research methodology is based on conducting a qualitative analysis of literature review to the main concepts discussed in this chapter such as: identity, culture, vernacular architecture, and sustainability. Through comparative analysis, the chapter investigates sustainability potential of vernacular architecture in the region to derive core concepts as guidelines of reproducing the characteristics of society and reveal identity of contemporary architecture in the Arab World.

Abstract-The term Smart Home typically refers to dwellings augmented with high-tech responsive systems such that heating, air conditioning, lighting, appliances, entertainment outlets, and architectural components are computerized and managed, often via a remote control. Smart homes promise comfort, convenience, and resource conservation in the near future. Yet the notion of increased dependency on technology for comfort and efficiency (and hence, sustainably) needs to be revised. While we (justifiably) expect our dwellings to use technological advances to sense and respond to our needs, a growing body of literature [1-5] warns against increased dependencies and amplified complexification, given the resource depletion anticipated in the future. Through examples and discussions drawn primarily from vernacular architecture discourse, this paper addresses this dichotomy. We investigate how smart homes can be re-defined to better fit sustainability goals while anticipating technology limitations. We introduce members of the ICT4S community to the sustainability potentials of vernacular domestic architecture and inspire them by its smart responses to human needs and harsh conditions. And finally, we argue that re-employing tried-and-true vernacular techniques in conjunction with ICT systems can offer smart yet simple and feasible solutions to future housing needs while being inherently more sustainable from an environmental and operational stance.

No abstract

La arquitectura es un producto importante de la civilización que representa la cultura y conserva la historia, ya que la cultura es la reacción de la humanidad a la naturaleza. El desarrollo de la arquitectura es el resultado de la necesidad de la humanidad de sobrevivir y su supervivencia continua con el sofisticado estilo de vida actual. Las ciudades y regiones con un patrimonio arquitectónico diverso y rico han estado expuestas a un gran deterioro y destrucción, debido a la rápida modernización y los cambios económicos, sociales y culturales.La dependencia de los automóviles y otros medios de transporte causó que la mayoría de las ciudades modernas se expandieran rápidamente. Esta expansión descontrolada transformó las principales ciudades en áreas metropolitanas y cambió el estilo de vida tradicional a uno moderno. Durante las últimas décadas, muchos símbolos del patrimonio arquitectónico y edificios históricos, así como distritos históricos, fueron demolidos debido a varias razones: modernización y desarrollo urbano, condiciones deterioradas y situaciones de construcción inseguras o simplemente no eran viables económicamente.Durante este período, el desarrollo y el seguimiento de la tipología moderna internacional subyugaron la planificación y la arquitectura urbanas. Los edificios y distritos históricos se enfrentaron a desafíos extremos para sobrevivir y hacer frente a los patrones urbanos modernos donde los patrones de automóviles y calles de rejilla dominaron la planificación de la ciudad, mientras que los edificios nuevos se construyeron principalmente con tecnología de construcción moderna y materiales de construcción como hormigón armado, acero y vidrio.Uno de los principales objetivos de esta investigación es explorar la conservación de edificios históricos, en un nivel arquitectónico, y distritos históricos, en un nivel urbano, dentro de una perspectiva sostenible como un proceso de múltiples capas con muchos desafíos. Crecer y educarse en una región con un patrimonio muy rico y presenciar la destrucción que sufrió este inmenso patrimonio debido a la modernización, las guerras, el abandono y las políticas de conservación no profesionales, fue una de las razones que motivaron a los autores a investigar la conservación de edificios / distritos históricos dentro de ciudades modernas Este proceso requiere planificación, conocimiento, estrategias, investigación de estilos arquitectónicos y habilidades profesionales. La conservación de edificios y distritos históricos tiene un valor inestimable para las personas; Sin embargo, puede ser un proceso costoso. Una de las principales preocupaciones de la conservación de edificios históricos es cómo hacer que estos edificios valgan la pena financieramente, sean viables socialmente y vitales públicamente para mantener las características históricas y el valor cultural.Esta investigación investiga el impacto de la modernización en el patrimonio arquitectónico en distritos históricos en ciudades con un rico patrimonio en diferentes regiones. La investigación tiene como objetivo explorar cómo los edificios / distritos históricos pueden ir más allá de ser solo monumentos para visitar, desempeñando un papel fundamental en las actividades diarias de las sociedades como partes vitales integradas en las ciudades modernas. Para lograr eso, la investigación examina la reutilización adaptativa de varios estudios de caso en diferentes regiones con un enfoque en estrategias de conectividad comunitaria dentro de enfoques sostenibles que conservan recursos, características arquitectónicas únicas e identidad local dentro de la viabilidad económica.La metodología de investigación se basa en observaciones de estudio de caso de campo y un análisis cualitativo de la revisión de la literatura a los principales conceptos discutidos: conservación urbana, cultura, arquitectura vernácula, métodos de conservación, rehabilitación de edificios históricos y sostenibilidad. Utilizando un método de análisis comparativo, la investigación examina una serie de estudios de caso a través de la investigación de las políticas, estrategias y métodos de conservación que permiten la integración de edificios / distritos históricos dentro del tejido de las ciudades modernas y su vida cotidiana.A través del enfoque analítico, la investigación concluyó que el desarrollo de la ciudad no debería ser a expensas de la pérdida de edificios / distritos históricos; se puede lograr de manera eficiente mediante la aplicación de políticas de conservación urbana dentro de una perspectiva sostenible ambiental, social y económica. La investigación intensifica el papel de los individuos, la sociedad y las comunidades locales en involucrarse, así como en invertir en la reutilización adaptativa de edificios históricos y la rehabilitación de distritos históricos para revitalizar el patrimonio y la identidad cultural de la sociedad.Además, la investigación estableció algunas pautas para planificar políticas de conservación urbana que mejoren la integración de distritos históricos y núcleos de ciudades antiguas dentro de las ciudades modernas que planean preservar las características de la sociedad y revelar la identidad de la región. L'arquitectura és un producte important de la civilització que representa la cultura i conserva la història, ja que la cultura és la reacció de la humanitat a la natura. El desenvolupament de l'arquitectura és el resultat de la necessitat de la humanitat de sobreviure i la seva supervivència contínua amb el sofisticat estil de vida actual. Les ciutats i regions amb un patrimoni arquitectònic divers i ric han estat exposades a un gran deteriorament i destrucció, a causa de la ràpida modernització i els canvis econòmics, socials i culturals.La dependència dels automòbils i altres mitjans de transport va causar que la majoria de les ciutats modernes s’hagin expandit ràpidament. Aquesta expansió descontrolada va transformar les principals ciutats en àrees metropolitanes i va canviar l'estil de vida tradicional a un modern. Durant les últimes dècades, molts símbols de el patrimoni arquitectònic i edificis històrics, així com districtes històrics, van ser demolits a causa de diverses raons: modernització i desenvolupament urbà, condicions deteriorades i situacions de construcció insegures o simplement no eren viables econòmicament.Durant aquest període, el desenvolupament i el seguiment de la tipologia moderna internacional van subjugar la planificació i l'arquitectura urbanes. Els edificis i districtes històrics es van enfrontar a desafiaments extrems per sobreviure i fer front als patrons urbans moderns on els patrons d'automòbils i carrers de reixeta van dominar la planificació de la ciutat, mentre que els edificis nous es van construir principalment amb tecnologia de construcció moderna i materials de construcció com formigó armat, acer i vidre.Un dels principals objectius d'aquesta investigació és explorar la conservació d'edificis històrics, en un nivell arquitectònic, i districtes històrics, en un nivell urbà, dins d'una perspectiva sostenible com un procés de múltiples capes amb molts desafiaments. Créixer i educar-se en una regió amb un patrimoni molt ric i presenciar la destrucció que va patir aquest immens patrimoni a causa de la modernització, les guerres, l'abandonament i les polítiques de conservació no professionals, va ser una de les raons que van motivar els autors a investigar la conservació d'edificis / districtes històrics dins de ciutats modernes Aquest procés requereix planificació, coneixement, estratègies, investigació d'estils arquitectònics i habilitats professionals. La conservació d'edificis i districtes històrics té un valor inestimable per a les persones; No obstant això, pot ser un procés costós. Una de les principals preocupacions de la conservació d'edificis històrics és com fer que aquests edificis valguin la pena financerament, siguin viables socialment i vitals públicament per mantenir les característiques històriques i el valor cultural.Aquesta investigació investiga l'impacte de la modernització en el patrimoni arquitectònic en districtes històrics en ciutats amb un ric patrimoni en diferents regions. La investigació té com a objectiu explorar com els edificis / districtes històrics poden anar més enllà de ser només monuments per visitar, exercint un paper fonamental en les activitats diàries de les societats com a parts vitals integrades en les ciutats modernes. Per aconseguir això, la investigació examina la reutilització adaptativa de diversos estudis de cas en diferents regions amb un enfocament en estratègies de connectivitat comunitària dins d'enfocaments sostenibles que conserven recursos, característiques arquitectòniques úniques i identitat local dins de la viabilitat econòmica.La metodologia d'investigació es basa en observacions d'estudi de cas de camp i una anàlisi qualitativa de la revisió de la literatura als principals conceptes discutits: conservació urbana, cultura, arquitectura vernacla, mètodes de conservació, rehabilitació d'edificis històrics i sostenibilitat. Utilitzant un mètode d'anàlisi comparativa, la investigació examina una sèrie d'estudis de cas a través de la investigació de les polítiques, estratègies i mètodes de conservació que permeten la integració d'edificis / districtes històrics dins el teixit de les ciutats modernes i la seva vida quotidiana .Mitjançant l'enfocament analític, la investigació va concloure que el desenvolupament de la ciutat no hauria de ser a costa de la pèrdua d'edificis / districtes històrics; es pot aconseguir de manera eficient mitjançant l'aplicació de polítiques de conservació urbana dins d'una perspectiva sostenible ambiental, social i econòmica. La investigació intensifica el paper dels individus, la societat i les comunitats locals en involucrar-se, així com a invertir en la reutilització adaptativa d'edificis històrics i la rehabilitació de districtes històrics per revitalitzar el patrimoni i la identitat cultural de la societat.A més, la investigació va establir algunes pautes per planificar polítiques de conservació urbana que millorin la integració de districtes històrics i nuclis de ciutats antigues dins de les ciutats modernes que planegen preservar les característiques de la societat i revelar la identitat de la regió. Architecture is a significant product of civilization that represents culture and retains history as culture is the reaction of mankind to nature. The development of architecture is a result of mankind's need to survive and its continual survival with today's sophisticated life style. Cities and regions with diverse and rich architectural heritage have been exposed to extensive deterioration and destruction, due to the rapid modernization and economic, social, and cultural changes.Dependency on cars and other means of transportation caused most modern cities to expand rapidly. This uncontrolled expansion transformed major cities into metropolitan areas and changed the traditional life style into a modern one. During the past few decades, many architectural heritage symbols and historic buildings as well as historic districts were demolished due to several reasons: modernization and urban development, deteriorated conditions, and unsafe construction situations or they were just not viable economically.During this period, development and following the international modern typology subjugated urban planning and architecture. Historic buildings and districts faced extreme challenges to survive and cope with the modern urban patterns where cars and grid-iron streets patterns dominated city planning while new buildings were mainly constructed using modern construction technology and building materials such as reinforced concrete, steel, and glass.One of the main objectives of this research is to explore conservation of historic buildings, in an architectural level, and historic districts, in an urban level, within a sustainable perspective as a multi-layered process with a lot of challenges. Being raised and educated in a region with very rich heritage and witnessing the destruction this valuable immense heritage suffered due to modernization, wars, neglect, and unprofessional conservation policies, was one of reasons that motivated the authors to investigate conservation of historic buildings/districts within modern cities. This process requires planning, knowledge, strategies, research of architectural styles, and professional skills. Conservation of historic buildings and districts has inestimable value for people; however, it can be a costly process. One of the major concerns of historic buildings conservation is how to make these buildings worthwhile financially, viable socially, and vital publically to maintain historic features and cultural value.This research investigates the impact of modernization on architectural heritage in historic districts in cities with rich heritage in different regions. The research aims to explore how historic buildings/districts can go beyond being just monuments to visit through playing pivotal roles in societies’ daily activities as vital living parts that are integrated within modern cities. To accomplish that, the research examines the adaptive reuse of several case studies in different regions with a focus on community connectivity strategies within sustainable approaches that conserve resources, unique architectural characteristics, and local identity within economic viability.The research methodology is based on field case study observations and a qualitative analysis of literature review to the main discussed concepts: urban conservation, culture, vernacular architecture, conservation methods, rehabilitation of historic buildings, and sustainability. Using comparative analysis method, the research examines a number of case studies through investigating the conservation polices, strategies, and methods that allow of integration of historic buildings/districts within modern cities fabric and its people everyday life.Through analytical approach, the research concluded that city development should not be in expense of losing historic buildings/districts; it can be achieved efficiently through applying urban conservation polices within sustainable perspective environmentally, socially, and economically. The research intensifies the role of individuals, society, and local communities in getting involved as well as investing in the adaptive reuse of historic buildings and rehabilitation of historic districts to revitalize the heritage and cultural identity of the society.Furthermore, the research set some guidelines for planning urban conservation policies that enhance integration of historic districts and old city cores within modern cities planning to preserve the characteristics of society and reveal identity of the region.

No abstract