El text que presentem està relacionat amb l’experiència educativa i d’aprendre que anem desenvolupant en una assignatura obligatòria de quart curs del Grau de Treball Social anomenada Rol i identitat del Treball Social. Des del punt de vista pedagògic convidem a l’estudiant a reflexionar sobre el seu propi procés d’aprenentatge a partir de la deconstrucció de la seva autobiografia. Com a professors procurem acostar-nos a l’ensenyança amb metodologies educatives fomentin un aprenentatge heteràrquic entre estudiants i docents basat en el respecte dels sabers acadèmics i de la vida quotidiana. Pensem, que en l’actual context social i educatiu, els docents tenim el repte d’obrir les possibilitats pedagògiques a través d’altres formats de transmissió del coneixement en l’ensenyament del Treball Social, i així fomentar i estimular en els estudiants la participació (com a subjectes proactius), el pensament complex, l’acció transformadora i la transdisciplinarietat dels sabers.Aquesta proposta també s’emmarca en un projecte d’innovació docent que pretén reorientar la transmissió del coneixement a partir d’estratègies narratives. La incorporació d’aquesta experiència en el projecte comporta un aprenentatge col·lectiu i co-construït amb altres assignatures i professors que permeten ampliar les perspectives epistemològiques i les expectatives d’aprenentatge sobre les que partim.En aquest sentit, aquest article té l’objectiu de fonamentar, explicar i reflexionar al voltant del context de l’experiència, i alhora valorar la metodologia aplicada i les accions que s’han portat a terme a partir dels resultats obtinguts.

En este artículo se plantean las bases conceptuales y metodológicas de la asignatura de Rol e Identidad del Grado de Trabajo Social de la Universidad de Barcelona. El objetivo principal del artículo es realizar un paseo reflexivo conceptual, en torno a la propuesta pedagógica y teórica de la asignatura, que pueda ser de interés tanto para los y las estudiantes de Trabajo Social como para los y las profesionales. Por ello, el artículo está configurado de forma ensayística, para favorecer la argumentación y la exposición teórico-reflexiva derivada de las experiencias, conocimientos y aprendizajes de los y las docentes que han formado parte de esta asignatura. Este recorrido teórico de la asignatura se aborda desde dos dimensiones: la dimensión ontológica del contenido del plan docente y la dimensión epistemológica de la metodología educativa. De este modo, se refleja la necesidad de los y las estudiantes de Trabajo Social de compenetrarse con la complejidad para la comprensión de su realidad personal y profesional, y sitúa la narrativa (auto)biográfica como la estrategia que permite al estudiante pensar, pensarse y (re)pensarse como sujeto, y al mismo tiempo (re)construir esta complejidad.