Aproximació a les novetats lèxiques i semàntiques del Curial e Güelfa

Martines, Josep

doi:10.1075/ivitra.3.37mar

Cited by 6 publications

(3 citation statements)

References 0 publications

Supporting

Mentioning

Contrasting

Unclassified

Order By: Relevance

“…( En el cas de (24b), la intertextualitat entre el fragment de la Fiammeta i la del Tirant l'apuntà Pujol (1998: 96). En el cas de l'exemple (24c), en un altre lloc (Antolí, en premsa) ja vam argumentar, partint de la col•locació la color del cor, que es tractava d'una possible calc de l'italià; aquesta possibilitat és coherent amb la hipòtesi sobre l'autoria de l'obra formulada per Soler (2017) i amb la caracterització lingüística de l'obra feta per Martines (2012). Aquests calcs i intertextualitats són similars als que testimonien Cornillie i Octavio (2015) en espanyol, en exemples del s. XV, que trenquen amb el concepte de canvi gradual.…”

Section: Fase 1 Català Antic (S Xiii-xvi)unclassified

Subjectivació i evidencialitat: El verb "amenaçar" fins al segle XIX. Un estudi de corpus

Martínez¹

2019

AFEL

View full text Add to dashboard Cite

En català actual, el verb amenaçar coneix, juntament amb un valor lèxic (amb subjecte agent), un valor d’auxiliar evidencial (segons la definició de Cornillie 2016) que permet realitzacions com: amenaçava de ploure (DIEC2, s. v. amenaçar, 3; DDLC, s. v. amenaçar, 5). El desplegament d’aquest valor ha estat explicat, per al cas de l’anglès (com a epistèmic: Traugott 1997) i de l’espanyol (Cornillie 2007, 2016; Cornillie i Octavio de Toledo 2015), amb el concepte de subjectivació (d’acord amb la proposta de Traugott i Dasher 2002). Seguint aquesta línia de recerca, en aquest estudi provem de descriure i explicar el procés de canvi pel qual aquest verb desenvoluparà, en català, el valor epistèmic/evidencial durant l’època moderna, en un procés que culminarà ja en el segle XIX. La recerca es fonamentarà en el buidatge i anàlisi de dades de corpus textuals informatitzats del català antic, modern i contemporani. Les dades obtingudes seran analitzades qualitativament i quantitativa, i interpretades mitjançant les eines teòriques de què ens forneix la Lingüística Cognitiva i la Gramàtica de Construccions basada en l’ús d’acord amb la proposta de Traugott i Trousdale (2013) i la Invited Inferencing Theory of Semantic Change (IITSC) de Traugott (2012).

show abstract

Section: Fase 1 Català Antic (S Xiii-xvi)unclassified

Subjectivació i evidencialitat: El verb "amenaçar" fins al segle XIX. Un estudi de corpus

Martínez¹

2019

AFEL

View full text Add to dashboard Cite

show abstract

“…); i també naturalitza construccions i usos sintàctics italians, com revista valenciana de filologia / 11 (2018) p. 39-83 antoni ferrando francés El model lingüístic de Curial e Güelfa / 57 «la Güelfa» (amb article personal socialment distingit), «molt bellíssima dona» (Curial I.1), «besada-la moltes vegades» (II.3), «Festa no hauria desplaer per què se n'eren anats, car ja sabia que no la lexarien allí» (II.60), etc. Sense el magisteri de Boccaccio difícilment es podrien explicar expressions com «amats de la Fortuna» (Curial I.0), «en lo seu pits gentil [...] s'encés una flama foguejant» (I.8), «lo guarniment del qual no•s fora apreciat laugerament» (I.27), «encès de rabiosa ira» (I.31), «rabiava de mal talent» (II.5), «traure lo cotó del jupó» (II.14), «la tua canina manera» (II.97), «estel•lificada e col•locada en lo cel tercer» (III.6), «lineaments de la cara» (III.74), per citar només alguns exemples ja adduïts (Ferrando 1997, Badia & Torró 2011, Martines 2012, Soler 2016a, Gros 2015.…”

Section: Plurilingüisme Ambiental I Model Lingüísticunclassified

“…), el 17 Només cal consultar las ocurrències de banyar / mullar i de roig / vermell en els textos del segle xv del Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA) i les entrades corresponents del DECat, de Joan Coromines, per a comprovar que els seus significats no sols eren diferents, sinó també que en el segle xv es documenten en totes les variants geogràfiques del català (J. Martines 2012: 948-949, Ferrando 2017.…”

Section: La Variació Diatòpicaunclassified

El model lingüístic de Curial e Güelfa

Francés

2018

RVF

View full text Add to dashboard Cite

Un dels aspectes més interessants i singulars de Curial e Güelfa és l’estudi del seu model de llengua. S’ofereixen ací unes observacions sobre els trets més distintius d’aquest model, sobre els procediments d’integració dels elements lingüístics italians, francesos i castellans en la novel·la i sobre la imitació de l’experimentalisme lingüístic de Boccaccio que fa l’anònim autor. La singularitat lingüística i literària del Curial té molt a veure amb la trajectòria biogràfica i cultural de l’autor i amb la gènesi napolitana de la novel·la. Són aspectes imprescindibles per a valorar adequadament l’artefacte lingüístic i literari que és el Curial i la fina sensibilitat filològica del seu autor, que, segons Abel Soler, ha de ser Enyego d’Àvalos, destacat membre de la cort plurilingüe del rei Alfons el Magnànim a Nàpols.

show abstract

Curial e Güelfa

Molina

2021

IVITRA Research in Linguistics and Literature

View full text Add to dashboard Cite

Resum L’anònima novel·la cavalleresca Curial e Güelfa (Nàpols-Milà?, ca. 1445–1448) es considera, juntament amb el Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, una de les obres mestres de les lletres catalanes del segle XV. Tanmateix, el fet que l’anònim –procedent de València, però culturalment italianitzat– emprara el català com a vehicle d’expressió literària no és cap obstacle per a catalogar el llibre, per la seua modernitat (influx de l’ideari humanístic i del neoplatonisme, sàtira llucianesca, ironia metaliterària…), com una obra de “recepció” de la cultura del Quattrocento italià per part d’algú format en la tradició medieval (llibres de cavalleria, lírica trobadoresca, amor cortés), però que pretén emular el Boccaccio napolità, concertant armes i amors en una àgil narrativa de ficció. S’acaba el secolo senza poesia i s’enceta amb el Curial un gènere de gust aristocràtic, que hom sol denominar umanesimo cavalleresco o, més pròpiament dit, cavalleria humanística. El nou gènere florirà a la Florència dels Mèdici uns anys després.

show abstract

Aproximació a les novetats lèxiques i semàntiques del Curial e Güelfa

Cited by 6 publications

References 0 publications

Subjectivació i evidencialitat: El verb "amenaçar" fins al segle XIX. Un estudi de corpus

Subjectivació i evidencialitat: El verb "amenaçar" fins al segle XIX. Un estudi de corpus

El model lingüístic de Curial e Güelfa

Curial e Güelfa

Contact Info

Product

Resources

About