El poblamiento romano en la Subbética Cordobesa

Díaz-Pinés, José Ramón Carrillo

doi:10.21071/aac.v0i.11417

Cited by 6 publications

(23 citation statements)

References 0 publications

Supporting

Mentioning

Contrasting

Unclassified

Order By: Relevance

“…Així, en l'àrea de ponent s'han excavat notables conjunts funeraris en l'eixample anomenat PERI2 i en d'altres solars aïllats 14 . L'epigrafia cristiana es redueix a uns pocs exemplars que comentem més avall.…”

Section: Les Necròpolisunclassified

“…Només deu sepultures presentaven aixovars i únicament en dos sepulcres es pogué determinar la seva adscripció religiosa, corresponent a la fe jueva. L'àrea funerària encara presenta problemes d'interpretació i precisaria estudis acurats de datació per 14 C o d'altres mètodes per entendre la seva evolució diacrònica tot i que la tipologia sepulcral permet albirar dues fases: una d'època baiximperial i l'altra d'època visigòtica.…”

Section: Les Necròpolisunclassified

“…A aquests elements s'afegeix una intervenció realitzada l'any 2016 i dirigida per A. Muñoz a l'urna funerària de l'any 1460 de la Catedral atribuïda al bisbe de Tarragona Cebrià (finals del s. VII) segons consta en l'epitafi de l'ossari que sembla ser una còpia del text de la lauda original visigòtica 32 . La datació de 14 C sobre dues mostres òssies de l'interior donaren una cronologia entre el primer quart del s. V i la segona meitat del segle VI. És un indicatiu més de l'activitat funerària en aquest període a l'àrea de la Catedral.…”

Section: La Part Altaunclassified

“…Com no podia ser d'altra manera, la necròpolis cristiana del Francolí va ser un focus fonamental de l'edilícia episcopal. Els resultats dels estudis arqueològics desenvolupats per Serra Vilaró, Del Amo i López Vilar, entre d'altres, confirmen una fase de monumentalització del suburbi funerari del Francolí en els primers anys del segle V que apareix confirmat per l'estudi epigràfic 14 . La construcció de la basílica martirial del Francolí en aquests anys coincideix amb l'edificació de la veïna basílica septentrional i la remodelació de les vies d'accés al suburbi 15 .…”

Section: Epílegunclassified

“…Fos quin fos l'origen del monument de Centcelles, amb l'interessant debat que l'acompanya, al llarg del regnat visigòtic va continuar com destacat edifici de prestigi i en ús al llarg d'aquest període 14 . Un indici en aquesta direcció ja l'explorava J. À. Domingo amb l'estudi d'un fragment de capitell de marbre procedent de Centcelles, al que l'investigador situa al segle VI i l'hi atribueix una funcionalitat com possible stipes d'altar d'una església 15 .…”

Section: Tarragona -Centcellesunclassified

See 4 more Smart Citations

El cristianisme en l'Antiguitat Tardana. Noves perspectives

autores

2019

View full text Add to dashboard Cite

show abstract

Section: Les Necròpolisunclassified

Section: La Part Altaunclassified

Section: Epílegunclassified

Section: Tarragona -Centcellesunclassified

See 3 more Smart Citations

El cristianisme en l'Antiguitat Tardana. Noves perspectives

autores

2019

View full text Add to dashboard Cite

show abstract

THE ‘ROMANISATION’of TURDETANIA

Keay¹

1992

Oxford J Archaeology

View full text Add to dashboard Cite

Turdetania was one of the Iron Age cultural blocks which emerged after the disintegration of Tartessos in the later 6th century BC. It corresponded largely to the lower Guadalquivir valley of southern Spain. From the early 2nd century BC it formed the heart of the Roman province of Hispania Ulterior and, from the later 1st century BC, Hispania Baetica. This paper sets out to examine the Romanisation of the region from an indigenous perspective rather than a Romano-centric viewpoint. Until the mid-jrst century BC Roman impact was negligble and merely served to reinforce the Turdetanian prestige goods economy. Subsequently, however, the foundation of coloniae and a consequent increase in commercial activity were catalysts for rapid change. A new hierarchy of dominant and dependent centres arise and, by the early 1st century AD, the agricultural wealth of the region was being more directly exploited for Rome s benejt. This relatively 'delayed ' Romanisation is interpreted as native resistance to cultural change.

show abstract

El poblamiento romano en la Campiña sevillana: el término municipal de Marchena

Vargas¹,

Segura²,

Moreno³

2002

SPAL

View full text Add to dashboard Cite

RESUMEN El artículo muestra los resultados parciales, para la época romana, de la prospección arqueológica superficial en el término municipal de Marchena. Se localizan 114 yacimientos con material romano encuadrables en las categorías de aglomeración rural, uilla y pequeño asentamiento, de diferente vigencia a lo largo de tres amplias etapas: República-período augústeo, Alto Imperio y siglo 111-Bajo Imperio. En un territorio repartido en la Antigüedad entre tres ciudades de importancia, el municipio de Carmo y las colonias de Urso y Astigi, se constata un denso poblamiento favorecido por las condiciones del terreno y los recursos hídricos, que aprovecha en gran parte la red de asentamientos indígenas y progresivamente se adapta al modelo romano de ocupación rural, siguiendo una evolución histórica semejante a la del resto de la Bética.

show abstract

El poblamiento romano en la Subbética Cordobesa

Cited by 6 publications

References 0 publications

El cristianisme en l'Antiguitat Tardana. Noves perspectives

El cristianisme en l'Antiguitat Tardana. Noves perspectives

THE ‘ROMANISATION’of TURDETANIA

El poblamiento romano en la Campiña sevillana: el término municipal de Marchena

Contact Info

Product

Resources

About