Normes et hagiographie dans l’Occident latin (ve-xvie siècle)

Abstract

Toute société médiévale s’organise selon des lois objectives – constitutions impériales, canons conciliaires, capitulaires et édits, etc. – et des normes contraignantes, qui, plus que les limites à ne pas franchir, désignent les objectifs existentiels à atteindre. Ainsi, pour les participants au concile d’Orléans de 549, la « récapitulation des canons », loi cumulative de l’Église, la « nouvelle constitution » ou législation civile et la « règle du bien vivre » (norma vivendi) sont-ils les tr..

MARINELA GARCÍA SEMPERE, ANTONI MAS I MIRALLES, JOAN M. PERUJO MELGAR (edd.), Flos Sanctorum o Vides dels Sants Pares. Legenda aurea en català, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022, 304 pp. [ISBN 978-84-9191-211-8]

“…Hi ha altres ben minsos aspectes en què creguem d'utilitat alguna observació. Per a la tradició del gènere hagiogràfic en el que té de programa ideològic traçat per determinades instàncies de l'Església, hi ha algunes aportacions recents que fóra bo de tenir en compte 10 . Pel que fa a la recepció de la tradició hagiogràfica cal també parar la vista més enllà del Flos sanctorum i de la literatura religiosa: Ramon Muntaner refereix el miracle del mannà en termes del tot semblants als del nostre recull de vides de sants, al «De la entrepretació del nom de sent Johan» (pàg.…”