Presentación del número monográfico

Rovira i Virgili, nos presenta un texto más extenso del publicado hace una docena de años. Un libro con una marcada intencionalidad divulgativa. El libro, repartido en varios capítulos, nos permite conocer aspectos de la cultura judía durante la Edad Media en la península. De manera especial aspectos educativos. Bien ordenado a lo largo de más de 150 páginas Miró va tratando diferentes aspectos relacionados con la educación.

Aquest treball vol donar a conhixer els continguts dels Estatuts de Catalunya pel que fa a l'ensenyament. Dels dos Estatuts: el de l'any 1932 i el de l'any 1979. La lectura de l'articulat no pot fer-se independentment de la de les respectives Constitucions, la republicana, de l'any 1931 i l'actual, de l'any 1978.He cregut important confrontar el text definitiu dels Estatuts amb el projecte inicial, per a fer ressaltar d'aquesta manera la voluntat política inicial amb la realitat final; per a poder veure quina era la pretensió en el punt de sortida de la negociació amb el govern central i quin fou el resultat concret en el punt &arribada.Tot i que esth íntimament lligat amb el tema d'aquest treball, no tracto l'aspecte concret de la llengua catalana: oficialitat, aplicació en l'ensenyament ..., perque respecte a l'ensenyament em limito al camp de l'ensenyament elemental; per tant, deixo de banda el tema de l'ensenyament universitari, batxillerat i formació professional que, sense voler desmerhixer-los, tingueren una importhncia menor en relació amb l'ensenyament elemental.Com a complement afegeixo un apkndix amb l'articulat referent a l'ensenyament de l'Estatut de l'Autonomia de Catalunya, aprovat per 1'Assemblea de la Mancomunitat l'any 1919, i del Projecte de Constitució Provisional de República Catalana de l'any 1928.Per a la confecció d'aquest treball m'he servit bhsicament dels documents oficials publicats per 1'Estat i la Generalitat així com de la obra de

El documento ofrece parte de las memorias inéditas escritas en Caracas por la maestra e Inspectora de primera enseñanza Pilar Munarriz. Ejerció de inspectora en las provincias de Girona y Álava. Las memorias las escribió el año de la muerte de su marido Luís Leal Crespo, profesor en la escuela Normal de La Laguna, Oviedo y Girona. Cuando Cataluña fue ocupada por las tropas rebeldes el matrimonio se exilió a Francia. Posteriormente marcharon a la República Dominicana donde Leal continuó trabajando en el campo de la enseñanza. De la dictadura de Trujillo tuvieron que marchar por presiones políticas estableciéndose en Caracas. En la capital venezolana Leal ejerció en diferentes colegios dirigidos por colegas y amigos republicanos exiliados. Finalmente creó su propia obra: el Colegio Leal. Las memorias de Munarriz permiten conocer la vida familiar de un matrimonio de maestros en el exilio, su labor profesional y los avatares políticos que marcaron su vida, tanto en Santo Domingo como en Venezuela.