La tesis de la postsecularización a la luz de la trayectoria intelectual de Jürgen Habermas

Abstract

El presente trabajo reconstruye argumentativamente el sentido de la idea de una ciudadanía postsecular desde la perspectiva de Jürgen Habermas, a la luz de su trayectoria y producción bibliográfica. En primer lugar, ofrecemos una periodización de su trayectoria intelectual de acuerdo con la atención prestada y la consideración que juega la cuestión religiosa en cada una de las fases. Sobre la base de esta periodización y visión de conjunto, nos es posible apresar el sentido intrateórico del concepto normativo de postsecularización, y mostrar hasta qué punto esta tesis constituye un giro en la trayectoria intelectual de Habermas. Después, exponemos críticamente el sentido de las últimas posturas habermasianas sobre el papel de la religión en la esfera pública. Por último, profundizamos en la idea de traducción de contenidos religiosos como propuesta de “secularización no aniquiladora” y como proceso de aprendizaje común para el conjunto de la ciudadanía

Filosofia i religions en la societat global

“…Són tres els fenòmens superposats que es concreten per fer la impressió d'un ressorgiment de la religió d'efectes mundials (Habermas 2014, Habermas i Ratzinger 2008): el desplegament missioner de les grans religions, la seua agudització fonamentalista i la instrumentalització política dels seus potencials violents. Mentre creix la secularització en les societats benestants, la societat mundial és cada vegada més religiosa, ateses les taxes de naixements més altes dels països en vies de desenvolupament (Ortega-Esquembre i García- Granero 2019). Una mirada més detallada als contextos en eclosió i a les situacions revolucionàries dels diversos grups que, tanmateix, es troben en una situació d'inseguretat social igual, que són sensibles als missatges d'escenificació populista de les megaesglésies carismàtiques evangèliques: a l'Amèrica Llatina, a l'est d'Àsia i a l'Àfrica, confirma la hipòtesi sobre el nexe entre la inseguretat existencial i la necessitat religiosa.…”